El museu de les fotos prohibides

Vaig preguntar-ho a l'entrada del museu: "se pueden hacer fotos?" "No, sólo en la entrada, no dentro del museo."

Hi ha museus que deixen fer fotos, alguns amb alguna excepció a alguna sala, o a alguna obra. Al Museo del Prado no es poden fer fotos. D'acord, cap problema, queda entès. Queda entès?

En el recorregut per les sales no hi ha la típica iconografia que et recorda la prohibició, quelcom en el que potser caldria invertir mínimament, i que estalviaria feina al personal que hi ha a les sales, que no paren d'advertir als intrèpids visitants que gosen desenfundar el telèfon mòbil i capturar un trosset del Jardí de les Delícies, de Las Meninas, de El Cardenal, de Saturn devorant un fill o del Cavaller amb la mà al pit...

M'encurioseix l'irrefrenable fenomen de no poder evitar fer la foto. No poder-ho evitar tot i ser conscient de la prohibició, fins i tot acceptant el risc de ser advertit. És clar que l'advertiment no passa d'aquí, d'un avís a mode de recordatori de la prohibició, a la que els fotògrafs furtius responen fent-se els despistats...

Entenc que fer la fotografia és un acte més aviat primari, un impuls motivat potser per les ganes de compartir-la després fent evident que hom l'ha vist (l'obra) o que hi ha estat (el museu). O simplement pel desig instantani de retenir aquella imatge, per poca qualitat que tingui, davant el temor que la nostra memòria n'esvaeixi el record. Com quan volem fer una foto amb el mòbil a la lluna plena...

És clar que prohibir és, moltes vegades, el primer estímul i motiu per saltar-se la prohibició. De no fer-ho potser tampoc es farien tantes fotos, fotos així convencionals, però sí possiblement moltes selfies... Una vigilant del museu explicava a unes noies que entre d'altres motius no es deixaven fer les selfies, que amb la "tonteria" en algun museu alguna obra s'ha malmès per l'estupidesa de voler-se fer una foto graciosa...

De totes les persones que vaig veure que el personal del museu va advertir a cap els hi va fer esborrar la foto prohibida. El fotògraf furtiu, doncs, se n'endú la caça, major en alguns casos, cap a casa i vés a saber què se'n farà d'aquesta foto robada.

Jo proposaria als responsables del museu que les capturessin i potser se'n podria fer un museu amb totes les fotos prohibides dels museus del món, o qui sap si una exposició, temporal i itinerant, o un perfil de Instagram o com a mínim un fil de Twitter...

Durant tota la meva visita no em vaig treure el telèfon mòbil de la butxaca, ni tan sols per consultar res de cap obra o autor; la temptació és massa gran, el premi massa petit, quasi insignificant; el que té valor no és fer-li la foto al quadre, sinó mirar-lo amb els propis ulls...