Post-vacacional

Aquest estiu, durant les meves vacances, llegint el llibre "Sàpiens" em divertien i comentava amb la família algunes observacions que feia el seu autor: la jornada laboral del sàpiens caçador recol·lector era menor que la del sàpiens agricultor...

Cap dels dos, però, feia vacances i, encara menys, se n'anava de vacances! És evident que d'entre les possibles depressions que els nostres avantpassats podien patir no hi havia la post-vacacional, depressió molt moderna, filla del nostre temps!

Si en diem síndrome no sembla tan greu com si en diem depressió, però possiblement en el fons estarem parlant del mateix: el malestar físic i /o mental que genera tornar al ritme laboral després d'un període més o menys llarg (?) de vacances.

Hi ha qui considera la depressió post-vacacional com una invenció més de la psicologia, però tal vegada sigui una nova "malaltia" com ho són també les que es deriven de l'ús de les noves tecnologies.

Yuval Noah Harari explica a "Sàpiens" que la vida del caçador-recol·lector s'esdevenia al ritme de les estacions i el curs vital de la natura, aleshores salvatge en el menys idíl·lic i romàntic dels sentits, essent-ne ell un element més; en canvi la vida de l'agricultor, ja en una posició predominant, aparentment, sobre la natura, s'esdevenia al ritme de les necessitats dels productes que conreava.

La nostra vida contemporània s'esdevé al ritme dels múltiples i diversos horaris que tenim en cada unitat de convivència familiar, horaris que especialment durant el curs són molt exigents (laborals, escolars, extraescolars...). Malgrat les vacances també tenen la seva rutina (també les seves depressions), generalment la vida vacacional sol ser més relaxada.

Tornar a arrencar, tornar a agafar el ritme del dia a dia és el que, amb més o menys mesura, ens costa. I el desgast pot ser tan físic com psicològic.

El cos sol tenir certa inèrcia i si li dones sedentarisme, et demana sedentarisme; si l'hi dones activitat, et demana activitat. El llindar per acostumar el cos a una nova inèrcia, per adquirir un  nou hàbit, diuen, són els 21 dies famosos...

Curiosament, casualment, ja fa molts anys que les meves vacances d'estiu no superen les 3 setmanes; el motiu conscient no és no superar els 21 dies, sinó que sempre m'agrada guardar-me dies de vacances pel període de Nadal; tres setmanes són suficients per tenir la sensació de desconnexió, però suficients alhora per no deixar massa distància entre el darrer dia de feina abans de les vacances i el primer dia de després.

Siguin de més de 21 dies o de menys, però, el cert és que tornar de vacances sempre fa certa mandra, però pels qui tenim mainada en edat escolar la fi de les vacances, de les seves vacances d'estiu, la tornada a l'escola (o institut), és una de les millors i més esperades notícies, el millor bàlsam per recuperar la inèrcia i rutina del dia a dia, que sortejarem breument entre ponts i festius fins a les vacances de Nadal!

Bona tornada i, pels qui encara les heu de fer, bones vacances!