
D'entre els projectes que desenvolupa GERDD hi ha el Programa Integral d'atenció especial a persones discapacitades d'Aguacatán (Guatemala), municipi agermanat amb Sarrià de Ter, amb l'objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones discapacitades del municipi, amb l'enfortiment de l'associació de discapacitats d'Aguacatán i la posada en funcionament d'un Centre d'Atenció a Persones Discapacitades que podrà oferir serveis de fisioteràpia, atenció psicològica i escola especial. Aquest projecte ha rebut el suport, entre d'altres de l'Ajuntament de Sarrià de Ter des del seu inici.
Però el projecte més destacat de GERDD és el de Fabricació, ensamblatge i manteniment de cadires de rodes i altres ajudes tècniques a Cuba, amb una fàbrica, ja posada en funcionament, a Holguín. Precisament a partir d'aquest projecte GERDD ha impulsat la campanya "Apadrina un somriure" que es presentarà aquest dijous en un sopar, com diuen ells, "per una bona causa". El sopar es farà al restaurant Mas Pau d'Avinyonet de Puigventós (Alt Empordà). El diari El Punt recull també avui la notícia amb aquest titular: L'associació GERD presenta demà la campanya «Apadrina un somriure»
El GERDD ha fet altres esdeveniments solidaris per recaptar fons pels seus projectes, sempre cercant la col·laboració i complicitat d'altres entitats, empreses i institucions, com el Teatre Solidari amb l'obra Fora de Mare, del Grup Teatre a les Fosques, a finals de febrer.
El GERDD, d'altra banda, va inaugurar, a mitjans de febrer, la seva Botiga de Comerç Just, situada al carrer Firal 22 de Sarrià de Ter, a la pròpia seu de l'entitat. També recordo, deu fer un parell d'anys, una "gala" solidària a Sarrià de Ter amb el Màgic Andreu.
La gent del GERDD tenen quelcom especial, i no és precisament la seva discapacitat; és la seva capacitat per fer coses, el seu activisme, la seva capacitat per crear complicitats, per cercar col·laboradors, la seva acció directa, és el seu caràcter inconformista, el seu esperit crític, la seva energia... I ja ho diuen ells, no hi ha coses impossibles, sinó homes (i dones?) incapaços!.
Ens trobem aquest dijous, apadrinant somriures...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada