La cara "B" del procés participatiu de Sarrià de Ter

Aquestes setmanes a Sarrià de Ter estem immersos en un procés de participatiu que ha de culminar amb l'elecció de dos projectes d'inversió, un per un import de 50.000 €, l'altre per un import de 200.000 €.

La participació ciutadana no es centra només en l'elecció final dels projectes, també en la proposta dels projectes a triar, en la definició dels projectes candidats, de manera que entitats i particulars poden formular les seves propostes d'inversió

Aquesta és la cara "A" d'aquest procés, que com la lluna també té una cara oculta que, a diferència de la de la lluna, la d'aquest procés sí que hem vist: és la cara "B" del procés participatiu de Sarrià de Ter.

Els tallers urbans que aquests darrers dies s'han fet als diferents barris no només han permès veure aquesta cara "B", també se li han vist les costures, i algun descosit, al govern municipal.

Als tallers urbans les entitats que han proposat inversions les havien de defensar, havien de defensar el seu projecte, i aquí s'han posat de manifest com a mínim 5 qüestions qüestionables:

1.- Les entitats havien de fer els projectes, l'Ajuntament validar-los.
No n'hi havia prou proposant una mancança o necessitat, l'entitat havia de presentar un mínim projecte, amb pressupost inclòs, per tal que l'Ajuntament el validés; aquest fet ha portat molta feina a les entitats, feina que entenien que no els corresponia fer a ells, sinó al propi ajuntament...

2.- Les entitats havien de presentar-los i defensar-los als tallers urbans
Les entitats haguessin preferit que hagués estat el propi ajuntament, i no elles, qui informés dels projectes als tallers urbans, doncs al capdavall són necessitats del poble, moltes assumides pel propi ajuntament; moltes de les entitats que han presentat projectes entenen que la seva feina era proposar la necessitat, pe`ro no fer el projecte ni presentar-lo.

3.- No són inversions, és manteniment!
En la presentació d'alguns projectes d'inversió alguna entitat va manifestar que el seu no era un projecte d'inversió sinó de manteniment, que aquelles mesures que proposava ni tan sols s'haurien d'haver presentat doncs l'ajuntament ja les hauria d'haver afrontat per altres vies i mitjans. Un veí, després d'escoltar les propostes d'inversions, va dir irònicament: "veient els projectes el poble s'està ensorrant!"

4.- La sensació de les entitats és que més que un procés participatiu és un concurs
La dinàmica del procés participatiu amb la presentació i exposició dels projectes per part de les entitats ha acabat semblant, també i sobretot a ulls de les pròpies entitats, una competició entre elles per fer del seu projecte el guanyador, una mena de concurs televisiu a la cerca dels vots on qüestions com la posada en escena en la presentació del projecte poden ser clau.

5.- La percepció de les entitats és que el govern està en mode "wait and see"
Algunes entitats, també alguns veïns i veïnes que han assistit als tallers urbans, han manifestat la sensació que en aquest procés participatiu les entitats han fet la feina del govern municipal (fer la proposta, elaborar un mínim projecte i exposar-lo) mentre l'ajuntament s'ha escudat rere una volguda neutralitat amb una actitud més aviat passiva, tot esperant el projecte guanyador per posar-se després la medalla.

Aquest procés participatiu finalitzarà amb l'elecció dels dos projectes guanyadors, un per un import de 50.000 €, l'altre per un import de 200.000 €; siguin quins siguin seran obres necessàries, com les que restaran, se suposa, en llistat d'espera.

Més enllà del cost econòmic dels projectes aquest procés participatiu ha tingut i té un cost per les entitats i pel propi govern municipal; no m'aventuraré a calcular-ne l'import, però si algú s'hi atreveix n'obtindrà el cost de la cara "B" del procés participatiu de Sarrià de Ter. Confio que la comissió avaluadora del procés sabrà valorar-lo en la seva justa mesura!