Vaig marxar, aquest passat dijous, pensatiu, diria que també una mica intranquil, després de la darrera reunió de la Comissió de la Dona de Sarrià de Ter i, especialment, després de la votació de l'escultura de la dona... Hi anava donant voltes i voltes i, finalment, vaig pensar, sentir que ens havíem equivocat. I llavors vaig lamentar dues coses: haver-nos equivocat en el sistema d'elecció i, sobretot, no haver-lo qüestionat en la pròpia reunió...
Us explico: fa aproximadament un any la Comissió de la Dona (formada per entitats i el propi ajuntament) va decidir fer un concurs entre els artistes locals per fer una escultura en homenatge a les dones. Aquesta idea va anar madurant i es optar per fer una consulta ciutadana, tal i com es publicava al web municipal a mitjans d'octubre:
Sarrià de Ter dedicarà una escultura a les dones
L’Ajuntament de Sarrià de Ter, a proposta de la Comissió de la Dona, va convocar un concurs d’idees per a realitzar una escultura dedicada a les dones. Aquest concurs finalitzava el 31 de setembre.
Arran d’això, algunes persones del municipi han presentat les seves propostes i des de la Comissió s’ha cregut molt positiu que tothom que ho desitgi pugui consultar els diferents treballs i reflectir la seva opinió per escrit. A partir del dilluns 13 d’octubre trobareu totes les propostes a la Biblioteca Emília Xargay. També hi trobareu els fulls d’opinió.
El dia 23 d’octubre la Comissió de la Dona decidirà quina és la idea guanyadora, tenint en compte les vostres aportacions.
En aquesta nota quedaven clares algunes coses, com el fet que es demanava la participació ciutadana i que seria la Comissió de la Dona qui decidiria, però no es definia quin pes tindria el valor de la participació, només s'apuntava que es tindrien en compte les opinions.
La participació ciutadana no va ser massiva, però hi va ser i cal donar-li el valor que li correspon. De les 4 propostes artístiques presentades només dues van tenir vots en el procés participactiu, una proposta amb 13 vots i una altra amb 1 vot. Cal comptar amb qui participa i, encara que només fossin 14 persones, cal agrair a aquestes 14 persones que responguessin a la crida, consultessin les propostes i hi diguessin la seva.
A la reunió de la Comissió de la Dona la regidora de la dona va proposar que la votació popular valdria per un vot dins la Comissió. Aleshores, jo tampoc, ningú va objectar res de res. I vam votar: 4 vots a favor de la proposta més votada popularment (inclòs el vot popular) i 5 vots la proposta menys votada popularment. I aquí neix el problema, al meu entendre.
Coneixedor del resultat a la reunió, ja inquiet, vaig preguntar si la gent que havia passat per la biblioteca a votar era conscient que el seu vot no seria directament vinculant... La regidora em va dir que sí, tot i que jo no tinc tan clar
Penso, sincerament, que no vam actuar correctament, minimitzant el valor dels vots que es van fer a la biblioteca, els de la consulta popular, davant els vots de la Comissió. Sento que no vam actuar correctament i, ho reconec, me'n sento també responsable, doncs tampoc vaig qüestionar, a la reunió, el sistema de votació. De fet, si s'obria la participació de la gent, penso que les seves valoracions haurien de tenir el valor que els correspon, que en qualsevol cas no hauria de ser menor dels vots de la Comissió de la Dona. Minimitzar més vots (la voluntat majoritària de 14 persones, amb el resultat contundent de 13 a 1) dels que hi havia a la pròpia comissió (8 vots, aquell dia) a 1 sol vot penso, sento, que és menysprear i fer un plac favor a la participació ciutadana.
El correcte hauria estat, vaig pensar després, si es tractava que cada un dels membres de la Comissió votés les propostes (en comptes de fer una votació més deliberativa i consensuada) que els nostres vots es sumessin als de la participació. Els resultats haurien estat de 16 (13+3) a 6 (1+5) i d'aquesta manera el vot popular, que es va demanar des de la pròpia Comissió, hagués tingut un pes més real, més just.
La decisió, però, està presa per part de la Comissió i és, també penso jo, inapel·lable, encara que puc comprendre qui la trobi discutible (jo mateix), especialment les persones que es van dirigir a a biblioteca responent a la crida de l'Ajuntament i la pròpia Comissió de la Dona. Feta la proposta de la Comissió, la decisió final, doncs de fet és qui hi posarà el finançament, correspon a l'Ajuntament.
Sento un gran respecte per les quatre propostes i, sobretot, per les persones que les van presentar. I em satisfarà molt, a pesar de pensar que en el sistema d'elecció ens hem equivocat, que Sarrià de Ter tingui, algun dia, una escultura dedicada a les dones.
Deia Teresa de Calcuta que el més fàcil és equivocar-se... De tot n'hem d'aprendre, sobretot dels errors. Sento que ens hem equivocat i ho faig públic perquè reconèixer un error és el primer pes per esmenar-lo... Entenc que pugui haver-hi, dins la Comissió de la Dona, qui senti i pensi que no ens hem equivocat i que la decisió ha estat, no només correcte, sinó també justa. No voldria pas convèncer a ningú, senzillament expressar el què sento i penso: el sistema d'elecció ha estat un error i s'ha menyspreat la participació.
Equivocar-se és humà, rectificar és de savis...
----------------------------
pd: sobre aquesta qüestió també pots llegir l'article d'Assumpció Vila Una falsa consulta popular, publicat al seu bloc.
Us explico: fa aproximadament un any la Comissió de la Dona (formada per entitats i el propi ajuntament) va decidir fer un concurs entre els artistes locals per fer una escultura en homenatge a les dones. Aquesta idea va anar madurant i es optar per fer una consulta ciutadana, tal i com es publicava al web municipal a mitjans d'octubre:
Sarrià de Ter dedicarà una escultura a les dones
L’Ajuntament de Sarrià de Ter, a proposta de la Comissió de la Dona, va convocar un concurs d’idees per a realitzar una escultura dedicada a les dones. Aquest concurs finalitzava el 31 de setembre.
Arran d’això, algunes persones del municipi han presentat les seves propostes i des de la Comissió s’ha cregut molt positiu que tothom que ho desitgi pugui consultar els diferents treballs i reflectir la seva opinió per escrit. A partir del dilluns 13 d’octubre trobareu totes les propostes a la Biblioteca Emília Xargay. També hi trobareu els fulls d’opinió.
El dia 23 d’octubre la Comissió de la Dona decidirà quina és la idea guanyadora, tenint en compte les vostres aportacions.
En aquesta nota quedaven clares algunes coses, com el fet que es demanava la participació ciutadana i que seria la Comissió de la Dona qui decidiria, però no es definia quin pes tindria el valor de la participació, només s'apuntava que es tindrien en compte les opinions.
La participació ciutadana no va ser massiva, però hi va ser i cal donar-li el valor que li correspon. De les 4 propostes artístiques presentades només dues van tenir vots en el procés participactiu, una proposta amb 13 vots i una altra amb 1 vot. Cal comptar amb qui participa i, encara que només fossin 14 persones, cal agrair a aquestes 14 persones que responguessin a la crida, consultessin les propostes i hi diguessin la seva.
A la reunió de la Comissió de la Dona la regidora de la dona va proposar que la votació popular valdria per un vot dins la Comissió. Aleshores, jo tampoc, ningú va objectar res de res. I vam votar: 4 vots a favor de la proposta més votada popularment (inclòs el vot popular) i 5 vots la proposta menys votada popularment. I aquí neix el problema, al meu entendre.
Coneixedor del resultat a la reunió, ja inquiet, vaig preguntar si la gent que havia passat per la biblioteca a votar era conscient que el seu vot no seria directament vinculant... La regidora em va dir que sí, tot i que jo no tinc tan clar
Penso, sincerament, que no vam actuar correctament, minimitzant el valor dels vots que es van fer a la biblioteca, els de la consulta popular, davant els vots de la Comissió. Sento que no vam actuar correctament i, ho reconec, me'n sento també responsable, doncs tampoc vaig qüestionar, a la reunió, el sistema de votació. De fet, si s'obria la participació de la gent, penso que les seves valoracions haurien de tenir el valor que els correspon, que en qualsevol cas no hauria de ser menor dels vots de la Comissió de la Dona. Minimitzar més vots (la voluntat majoritària de 14 persones, amb el resultat contundent de 13 a 1) dels que hi havia a la pròpia comissió (8 vots, aquell dia) a 1 sol vot penso, sento, que és menysprear i fer un plac favor a la participació ciutadana.
El correcte hauria estat, vaig pensar després, si es tractava que cada un dels membres de la Comissió votés les propostes (en comptes de fer una votació més deliberativa i consensuada) que els nostres vots es sumessin als de la participació. Els resultats haurien estat de 16 (13+3) a 6 (1+5) i d'aquesta manera el vot popular, que es va demanar des de la pròpia Comissió, hagués tingut un pes més real, més just.
La decisió, però, està presa per part de la Comissió i és, també penso jo, inapel·lable, encara que puc comprendre qui la trobi discutible (jo mateix), especialment les persones que es van dirigir a a biblioteca responent a la crida de l'Ajuntament i la pròpia Comissió de la Dona. Feta la proposta de la Comissió, la decisió final, doncs de fet és qui hi posarà el finançament, correspon a l'Ajuntament.
Sento un gran respecte per les quatre propostes i, sobretot, per les persones que les van presentar. I em satisfarà molt, a pesar de pensar que en el sistema d'elecció ens hem equivocat, que Sarrià de Ter tingui, algun dia, una escultura dedicada a les dones.
Deia Teresa de Calcuta que el més fàcil és equivocar-se... De tot n'hem d'aprendre, sobretot dels errors. Sento que ens hem equivocat i ho faig públic perquè reconèixer un error és el primer pes per esmenar-lo... Entenc que pugui haver-hi, dins la Comissió de la Dona, qui senti i pensi que no ens hem equivocat i que la decisió ha estat, no només correcte, sinó també justa. No voldria pas convèncer a ningú, senzillament expressar el què sento i penso: el sistema d'elecció ha estat un error i s'ha menyspreat la participació.
Equivocar-se és humà, rectificar és de savis...
----------------------------
pd: sobre aquesta qüestió també pots llegir l'article d'Assumpció Vila Una falsa consulta popular, publicat al seu bloc.
Les regles del joc han de ser conegudes per tots els participants abans de començar a jugar. Sinó, es corre el risc que el guanyador sigui sempre el que fa i imposa les normes. (proverbi català del segle I AC)
ResponEliminaMolt encertat el teu comentari, Josep... I per cert, molt bé això d'estrenar-te amb el teu bloc!. Et seguiré... i sé que no en dubtes!
ResponElimina