Quan era petit m'encantaven les cançons de La Trinca! De moltes me'n sabia la lletra i quasi les podia recitar, més que cantar, de dalt a baix!
Més que canviar, amb el pas dels anys el meu gust musical va anar evolucionant, obrint-se a d'altres estils, no necessàriament en aquest ordre: la cançó, el folk americà, el punk i el post-punk, el rock, el hard rock, el rock simfònic, el heavy (poquet), la new wave, la clàssica, el reggae, l'ska, el blues, el jazz, el pop...
Amb la música he anat, i vaig encara, a èpoques, períodes en què, pel motiu que sigui, escolto més un estil de música o fins i tot un grup o cantant... Música que apareix segons l'estat d'ànim o altres circumstàncies: un record, la nostàlgia, una pel·lícula...
Tota la música i els estils musicals que he escoltat han anat sedimentant i si avui em féssiu una secció, un tall longitudinal, es podrien veure els diferents estrats estilístics musicals del llarg de la meva vida, com es poden veure els estrats geològics en la secció d'una muntanya.
Aquests dies que he estat a Mallorca vaig fer una prospecció en un d'aquests estrats, el de la música tradicional dels països catalans, i especialment vaig recuperar els menorquins S'Albaida, un dels referents de les Illes Balears, hereus dels històrics Uc!
Entre jotes, boleros i fandangos m'agrada especialment la cançó "L'amo de Son Carabassa", però avui voldria compartir-ne una altra, "Fandango de les mil flors", doncs aquests dies a Mallorca vaig llegir "La maledicció dels Palmisano", llibre en el que les flors també hi tenen un paper important el seu!
Un fandango, doncs, per les (mil) flors!
I la setmana vinent, més retrobaments musicals!
