Fa aproximadament vuit anys la vil·la romana va despertar d'un llarg son, no de dos mil anys, sinó tan sols d'unes dècades, les que, amb la seva descoberta als anys setanta, va romandre adormida en un llarg hivern.
Però de vuit anys ençà són diverses les campanyes d'excavacions que s'han fet a la vil·la romana del Pla de l'Horta, a Sarrià de Ter, una vil·la que com més s'excava més informació se'n té, informació que confirma el que els arqueòlegs ja sospitaven: com diu l'historiador i arqueòleg sarrianenc Lluís Palahí Grimal, "un dels jaciments d’època romana més importants del nord-est peninsular".
Arriba un punt, però, que els treballs no només cal fer-los arran de terra, excavant i cercant restes, sinó uns metres més amunt, al vol, per precisament preservar el jaciment i fer-lo visitable, per permetre allò que els experts anomenen "museïtzació".
I això és precisament el que ha permès la subvenció de l'% Cultural, que per fi Sarrià de Ter n'atrapa un trosset, amb la coberta que, ben segur, més d'un troba sinó excessiva, prescindible quan no inútil!: una coberta per a protegir runes? No, per a protegir ruïnes!
Lluís Palahí Grimal ho deixa ben clar des del principi al seu article al darrer número, el 94, de la revista Parlem de Sarrià: "Una estructura imprescindible per preservar les restes arqueològiques".
Us convido a llegir l'article i amb ell a fullejar i llegir també la resta de la revista, que com aquesta coberta també preserva, número rere número, part del patrimoni cultural, cívic i social del nostre poble, Sarrià de Ter!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada