Wake Me Up When September Ends. Minuts Musicals històrics

A principis de setembre de 1982 moria Andrew Marciano Armstrong, transportista i músic de jazz, a 54 anys víctima d'un càncer d'esòfag. Dic principis de setembre perquè no totes les fonts coincideixen en la data; les més fiables diuen que va morir el 10 de setembre, d'altres el dia 1. Bé, sigui com sigui, era a principis de setembre.

Resulta que el dia del seu enterrament el seu fill petit, Billie Joe, el petit de sis germans, de 10 anys, va sortir corrents del funeral cap a casa seva, atordit per tantes emocions (tristesa, ràbia...) i es va tancar a la seva habitació. Quan la seva mare va trucar a la porta de la seva habitació per consolar-lo, el petit Billie Joe Armstrong va respondre "desperta'm quan s'acabi el setembre".

Aquell mateix any 1982 Billie Joe Armstrong va conèixer i es va fer amic de Michael Ryan Pritchard, conegut musicalment com a Mike Dirnt, amb qui entre d'altres coses compartia el gust per la música en general i el rock en particular. 

L'any 1986 els dos amics van crear la banda Sweet Children i poc després se'ls va unir Tré Cool; l'any 1989 el nom del grup va mutar a Green Day.

A principis de setembre de 2004 i ja amb una llarga trajectòria de cançons, discs i èxits, Green Day va publicar la cançó "Wake Me Up When September Ends", inspirada en la prematura mort d'Andrew Marciano Armstrong, el pare de Billie Joe Armstrong i l'episodi de la fugida del funeral, quan es va tancar a la seva habitació. .

Ara que s'acaba setembre, la seva mare ja el pot tornar a despertar...

Per cert, el videoclip de la cançó, una mena de petit curtmetratge, s'allunya molt de la història que la va inspirar, tot i que no del tema: la pèrdua.

Minuts Musicals instrumentals amb "Espionage"

Avui, quan un grup musical treu un "single" publica, només, una cançó; sí, sembla lògic, però no sempre ha estat així. Abans, en un temps pretèrit indeterminat, quan un grup musical treia un "single" en realitat publicava dues o tres cançons, la principal, situada a la cara A del petit disc de vinil, i la o les que contenien la cara B perquè, sí, abans els discos eren com la lluna, tenien dues cares!

Algunes de les cançons de les cares B dels "singles" potser també formaven part del disc, "l'elapé", que avançava la cançó de la cara A, però no sempre era així i algunes cançons restaven allà, com una anècdota, entre les inèdites i mai publicades, i les que formaven part dels discos grans...

És clar que si el grup tenia cert èxit, podia arribar el punt en què aquestes cançons de les cares B podien arribar a formar part, finalment, d'un disc gran, juntament amb rareses i cançons inèdites, no publicades, esdevenint així peces de col·leccionistes, quan naturalment es col·leccionaven discos...

És el cas de la cançó d'avui, que al seu dia va ser cara B del primer "single" del cinquè disc del grup, Green Day, i que potser us sonarà si sou fans de les pel·lícules d'Austin Powers...

Avui, com veieu, reivindiquem les cares B!