Fantàstic! Si el patrimoni arqueològic i cultural de Sarrià de Ter ja va prendre rellevància amb les primeres excavacions de la vil.la romana del Pla de l'Horta a principis dels anys '70 del segle passat, i posteriorment amb les excavacions de lanecròpolis visigòtica a mitjans de la primera dècada d'aquest segle, ara, amb les noves excavacions i la seva declaració de Bé Cultural d'Interès Nacional no només podrem preservar més i millor el nostre patrimoni, sinó que podrem difondre'l com es mereix!
Aquests dies amb la declaració de BCIN de la vil·la romana del Pla de l'Horta és inevitable, i necessari alhora, recordar el pregó que l'arqueòleg sarrianenc Lluís Palahí Grimal, responsable de les excavacions de la vil·la, va fer a la Festa Major de 2009, del que vaig recollir-ne les meves impressions al bloc:
"En Lluís va parlar, naturalment, de Sarrià de Ter, però no va voler referir-se, com solen fer els pregoners, als records d'infantesa (llavors s'adonaria que han passat massa anys) ni a explicar com era i ha canviat Sarrià de Ter des de llavors (no explicaria res del què vosaltres no sabéssiu, possiblement amb major coneixement); en Lluís Palahí va parlar del Sarrià de Ter de fa dos mil anys, el poble (la vil·la) que precisament s'amaga sota la pell de l'actual.
Va referir-se al seu emplaçament, situant-lo geogràficament a la plana de Girona amb el pas del Congost i del riu Ter, com a dos elements claus, que no només n'han determinat l'origen, també el seu paper, la seva funció de poble residencial per un costat, amb més espai que no pas Girona (Gerunda), però prou a aprop com perquè un ric romà s'hi fés una imponent vil·la, però també per la seva funció productiva (abans agrícola, ara industrial). La funció de control i defensiva de la zona (pla de Girona) es feia des del Castellum de Sant Julià de Ramis...
Entre el Sarrià de Ter de fa dos mil anys i l'actual, va dir, no hi ha tantes diferències; va establir alguns paral·lelismes, trobant, d'aquesta manera en la història, les claus per entendre el paper i caràcter del Sarrià de Ter actual... de la mateixa manera, va dir, que el Sarrià de Ter del 3.000 serà també en funció del què som ara..."
Lluís Palahí Grimal, fotografiat durant una visita a les excavacions a la Vil·la Romana del Pla de l'Horta
Carpe diem, bona Festa Major!
Amb aquestes paraules va finalitzar el pregó de la Festa Major d'enguany l'historiador i arqueòleg sarrianenc Lluís Palahí Grimal. Ens animava a tothom, durant aquests dies de Festa Major, a viure el moment, a deixar de banda de crisi i altres cabòries per viure, com deien els romans (Horaci a l'Oda 1,11: Carpe diem quam minimum credula postero -"Aprofita el dia, no confiïs en el demà"-), cada dia amb intensitat la nostra Festa Major.
Va ser, Lluís Palahí, un pregoner atípic: no va llegir el pregó, senzillament perquè no el duia escrit; va dir el pregó d'una tirada, tenint molt clar què volia dir-nos i explicar-nos; el seu va ser un pregó divertit, didàctic i amè...
Va començar amb una confessió: quan li van proposar ser el pregoner d'enguany va sentenciar d'entrada: us heu equivocat de Palahí!. Va comentar que a la seva família hi havia d'altres persones que tenien majors mèrits per fer de pregoner: el seu pare, Lluís Palahí, activista polític i sindical, i la seva mare, Assumpció Grimal, una de les ànimes i motor de l'associació Dones més que Mai, de Sarrià de Ter. Però en Lluís (fill) era pregoner, va deduïr, pel seu treball d'historiador i arqueòleg, especialment ara com a responsable de les excavacions de la Vil·la Romana de Sarrià de Ter...
Lluís Palahí es va confessar: sempre he estat molt tafaner!. Però la seva no és una tafaneria tenyida de rosa, és una tafaneria construida per la curiositat de saber què amaguen les coses; va expliocar que de petit desmontava les joguines, però no per saber com funcionaven (potser llavors hauria estat enginyer), sinó per veure què hi havia a dins...
En Lluís va voler dignificar la feina d'historiador i, sobretot, d'arqueòleg, professió lligada massa sovint a la inestabilitat laboral (va venir a dir que amb el títol d'arqueòleg s'hi adjunta la targeta de l'atur...); l'arqueologia, va dir, és com fer un trencaclosques, però del qual no disposes ni de totes les peces ni de la pauta del dibuix que has de construïr... Quan excaves, deia, no saps què et pots arribar a trobar; si trobes material, el treballes, l'estudies i pots publicar un estudi o recerca; si amb prou feines trobes res pots fer una novel·la, i encara potser hi guantyaràs més diners... El segon no és el seu cas i el cert és que ara am,b la Vil·la Romana de Sarrià de Ter estan fent importants troballes...
En Lluís va parlar, naturalment, de Sarrià de Ter, però no va voler referir-se, com solen fer els pregoners, als records d'infantesa (llavors s'adonaria que han passat massa anys) ni a explicar com era i ha canviat Sarrià de Ter des de llavors (no explicaria res del què vosaltres no sabéssiu, possiblement amb major coneixement); en Lluís Palahí va parlar del Sarrià de Ter de fa dos mil anys, el poble (la vil·la) que precisament s'amaga sota la pell de l'actual.
Va referir-se al seu emplaçament, situant-lo geogràficament a la plana de Girona amb el pas del Congost i del riu Ter, com a dos elements claus, que no només n'han determinat l'origen, també el seu paper, la seva funció de poble residencial per un costat, amb més espai que no pas Girona (Gerunda), però prou a aprop com perquè un ric romà s'hi fés una imponent vil·la, però també per la seva funció productiva (abans agrícola, ara industrial). La funció de control i defensiva de la zona (pla de Girona) es feia des del Castellum de Sant Julià de Ramis...
Entre el Sarrià de Ter de fa dos mil anys i l'actual, va dir, no hi ha tantes diferències; va establir alguns paral·lelismes, trobant, d'aquesta manera en la història, les claus per entendre el paper i caràcter del Sarrià de Ter actual... de la mateixa manera, va dir, que el Sarrià de Ter del 3.000 serà també en funció del què som ara...
Per culminar el pregó Lluís Palahí va recòrrer a l'expressió llatina CARPE DIEM, aplicant-la a la Festa Major convidant-nos a viure al dia, a gaudir en cada moment de la nostra Festa...
Bona Festa Major!
-------------------------------------------
pd1: és un clàssic del programa de Festa Major reproduïr el pregó de l'any anterior; el d'enguany, com que no està escrit, caldrà transcriure'l de la gravació que en va fer Ràdio Sarrià.
pd3: d'altra banda al número 67 de la revista Parlem de Sarrià podeu trobar (i llegir) un excel·lent article de Lluís Palahí Grimal sobre les excavacions de la Vil·la Romana del Pla de l'Horta de Sarrià de Ter
pd4: Lluís Palahí sota el paraigües, i també sota l'atenta mirada dels seus pares (també sota un paraigües) durant una visita guiada a les excavacions del Pla de l'Horta.
pd6: Carpe diem és una expressió que cinematogràficament té aquest gran moment a la pel·lícula El club dels poetes morts: "(...) perquè un día, ho creguin o no, tots els qui estem en aquesta habitació deixarem de respirar, ens refredarem i morirem. (...) Carpe diem, aprofiteu el moment, nois, feu que la vostra vida sigui extraordinària..."
Ens parlava, aquest onze de setembre a Sarrià de Ter, magistralment el Dr. Nolla sobre els orígens de Sarrià de Ter i, sobretot, de l'època ibèrica, romana i visigòtica. Ens explicava el Dr. Nolla que la història de Sarrià de Ter és molt coneguda des de l'època ibèrica, el segle VI aC dins al final del domini Carolingi al segle X dC, és a dir, des de l'època de la necròpolis ibèrica fins a la primera referència documental del Pont de l'Aigua. El Pont de l'Aigua, d'origen romà i ubicat en un antic gual, dóna a Sarrià de Ter una importància geopolítica rellevant. Explicava el Dr. Nolla que el pont romà, construït en el període August, deuria ser similar al pont de Mérida. De fet el Pont de l'Aigua és present i també protagonista de molts fets i moments històrics de Sarrià de Ter.
Són precisament aquests dos elements molt importants des del punt de vista històric, social, econòmic i polític per Sarrià de Ter. La necròpolis ibèrica, la vil·la romana, els primers vestigis dels quals daten dels segles I i II aC i la posterior visigòtica, del segle VI, representen un important patrimoni històric que ens ajuden, i molt, a comprendre no només els nostres orígens sinó també, i tal com exposava el Dr. Nolla, la rellevància de l'enclau i paper geopolític de Sarrià de Ter. En aquest sentit el Pont de l'Aigua i el pas de la Via Augusta juguen un paper principal. Descobertes i estudiades recentment les necròpolis, s'iniciaran aviat les excavacions de la vil·la romana del Pla de l'Horta, enterrada des de les primeres excavacions a principis dels anys '70. Aquestes noves excavacions, emmarcades en el treball conjunt dels municipis de Vilablareix, Sant Julià de Ramis i Sarrià de Ter, la Diputació de Girona i la Universitat de Girona.
La història de Sarrià de Ter està íntimament lligada a Sant Julià de Ramis i a Girona, no en va el mateix origen de Girona es troba a Sant Julià de Ramis. Amb una primera vinculació a l'important poblat ibèric de Sant Julià, que seguirà al llarg de molts anys, i amb un paper important, també, en relació a Girona a partir de la fundació de Gerunda per part dels romans. En aquest sentit el pas de l'antic camí d'Heracles i posterior Via Augusta, lligada a les importants poblacions primer de Sant Julià de Ramis i després de Girona, marquen inevitablement Sarrià de Ter sobretot a partir d'un dels elements claus en la història de Sarrià de Ter: el riu i, sobretot, a conseqüència del pas del riu, el Pont de l'Aigua.
Sobre la vil·la romana deia el Dr. Nolla que probablement el seu fundador era un itàlic; la vil·la romana, de característiques sub- (o peri) urbanes per la seva proximitat de la ciutat romana de Girona. Sobre la vil·la romana se'n saben moltes coses, fruit de les excavacions dels anys '70, però les seves restes encara amaguen moltes respostes... probablement amb les noves excavacions i posteriors estudis podrem resoldre els interrogants que encara queden oberts, com per exemple les causes i conseqüències del seu abandó, a mitjans del segle V dC.
La conferència del Dr. Nolla va ser molt interessant i excelsa; probablement tindrem ocasió, en motiu de les properes excavacions, de tornar-lo a escoltar, i serà de ben segur un plaer, a Sarrià de Ter.
Per qui no pugui escoltar-lo, però, a Sarrià de Ter disposem de dos magnífics llibres que expliquen la nostre història: la monografia de Sarrià de Ter, escrita per l'historiador Javier Antón Pelayo, dins la col·lecció dels Quaderns de la Revista de Girona, i el llibre coordinat per Josep Brugada, Sarrià de Ter, el paper de la història, editat per Gerds de Ter (grup editor de la revista de Sarrià de Ter, el Parlem de Sarrià).
Sarrià de Ter és un poble petit però, certament, un poble amb una gran història!.
A Sarrià de Ter en tenim una, de necròpolis i, certament, és important, van dir els experts. la troballa no va ser una casualitat, més aviat una intuïció ben encaminada.
La Vil·la Romana de Sarrià de Ter va emergir, al Pla de l'Horta, amb les obres de construcció dels blocs de pisos, fa més de tres dècades. Tot el què llavors es va excavar i extreure reposa tranquil·lament a l'espera de ser exposat, definitivament, en una de les sales permanents que naixerà del nou Centre Cultural que s'ubicarà al sector Cobega (a l'antiga fàbrica del famós refresc que només ensumar-lo, t'omple de felicitat... imagineu-vos quan l'ingerim!).
Amb la urbanització del Pla de l'Horta, des de fa uns 10-15 anys, poca cosa ha anat apareixent, en matèria arqueològica, fins que en una parcel·la particular, prop de la Vil·la Romana, hi van aparèixer restes d'algunes tombes. Més endavant, la necessitat de refer un tros de passeig, entre la casa particular i la Vil·la Romana, van fer que abans que les màquines entressin a tot drap, des de l'Ajuntament, llavors governat pel PSC i, en especial des de la regidoria de Cultura, l'Assumpció Vila, es permetés que els arqueòlegs gratessin el terreny a la recerca, qui sap, d'alguna tomba més...
I una, i dues, i tres... fins a 51 enterraments es van descobrir, que es van sumar als 28 trobats anteriorment, fent un total de 79, la majoria dels quals, notícia, corresponien a un assentament visigòtic!. D'entre les peces funeràries que es van trobar destacava una sivella quadrangular decorada amb tessel·les de pasta de vidre del segle VI d.C. i, segons l'arqueòleg i director de les excavacions Joan Llinàs, de Janus S.L., una de les poques que es coneixen d´aquestes característiques que es conservin a Catalunya i que es puguin documentar amb precisió. Us podeu imaginar que, malgrat la despesa econòmica afegida que ens va suposar, malgrat l'endarreriment de les obres de millora del passeig, la troballa ens satisfeia doblement: per un costat per la seva importància, per l'altre costat, per haver actuat responsablement, donant valor al coneixement i a l'estudi del nostre passat, no enterrant-lo definitivament sota una gruixuda capa de formigó.
Precisament, amb la voluntat que la troballa no restés, com resta avui encara la Vil·la Romana, soterrada en el més trist dels anonimats, vam replantejar la urbanització del passeig, fent visible dues de les tombes trobades, les més ben conservades, alhora que museïtzant l'espai, donant-li un contingut educatiu i divulgatiu, ja no només de la necròpolis, també de la Vil·la Romana.
Encara al govern vam encarregar el projecte d'urbanització, dibuixant un espai diferenciat, al mig del passeig, fent visible les dues tombes. Ara el govern actual (que no és del PSC) ha començat a executar el projecte, amb algunes modificacions. Una de les modificacions ha estat el canvi d'arbrat de la zona, la substitució dels plàtans per un arbre d'arrels menys extensives. El canvi ens sembla correcte, així ho vam expressar, entre d'altres, en un Ple.
El govern va estar assajant respostes: primer que si la culpa era de l'anterior govern per haver-los plantat a l'anterior mandat (quina imprecisió!), després que si estàvem en contra del canvi d'arbres (quina sordesa!) i finalment que si hi havia problemes tècnics (quina patata calenta que es treuen de sobre!). Tot menys reconèixer que el govern ni s'ho havia plantejat... però en fi, tampoc farem llenya de l'arbre caigut... bé, tallat!.
Les obres sobre la necròpolis van endavant; nosaltres sobretot hem recordat la necessitat de museïtzar l'espai, de fer-ho modestament, si cal, però amb dignitat; cal que aquests espai expliqui als veïns i veïnes, als passejants, les troballes, la necròpolis i la Vil·la Romana. No ca, que sigui, com va dir un regidor, potser amb un excés d'emotivitat, un museu a l'aire lliure!. Bé, més pecata minuta!.
Sobre aquesta qüestió la companya Assumpció Vila, principal culpable de les darreres excavacions (he dit culpable... volia dir responsable! he, he, he...), ha escrit un article publicat avui al Diari de Girona: sensibilitat arqueològica. També el podeu trobar, i llegir, dins la pàgina del PSC de Sarrià de Ter (of course!)
I és que llegint l'article de l'Assumpció m'ha vingut la imatge d'estar esporgant, durant les excavacions, l'arbre genealògic del nostre poble... La política té la grandesa, o la més trista de les calamitats, que un gest, una sensibilitat, pugui fer brollar un descobriment, si voleu modest comparat amb d'altres de magnituds i transcendència mundials, però no per això menys importants, ja que és un bocí de la nostra història, de Sarrià de Ter, de les nostres comarques, del nostre País.
I potser sense voler-ho dir l'Assumpció, al seu article, també desprèn una idea molt valuosa: segurament al teu costat hi tens algun savi que compartirà amb tu el seu coneixement...
---------------------------
pd1: han passat amb molt bona nota els Pastorets de Sarrià de Ter. Després del canvi en profunditat de l'any passat (pla renove total) aquesta any han fet un restyling interessant... Ahir van estrenar; el 30 de desembre i el 6 de gener hi tornen, com sempre al Teatre del Centre Cultural i Parroquial de Sarrià de Dalt, a Sarrià de Ter.
pd2: dels pastorets destacar l'escenografia, versió 2.0 de la mà (càmera en mà) d'en Gerard Puigmal, àlies BadHill.
BadHill fa coses com aquesta:
The White Stripes - St. Andrew (This battle is in the air)
O com aquesta: Arcade Fire - No cars go
O de manera més introspectiva... Coldplay - A whisper
