dilluns, 21 d’octubre de 2019

Fins que la solució ens separi


A casa també vivim amb intensitat les derivades de la sentència, participant en les manifestacions que s'estan convocant aquests dies.

Participem del mateix moviment però les vivències són diferents, totes reivindicatives però amb matisos perceptibles: des d'una reivindicació més festiva, a una més combativa o, per exemple la meva, més prudent, potser també, ho reconec, més escèptica...

I és que si la processó va per dins, tothom es sap i coneix la seva, i tot i compartir la indignació per la sentència i la preocupació per l'escalada de la violència al carrer, que malauradament eclipsa a nivell informatiu la gran, extraordinària i nova mobilització amb ganes de permanència que s'està fent aquests dies, a nivell col·lectiu les tensions internes també s'han fet evidents.

La tensió al carrer no només ha posat de relleu aquests matisos en les vivències personals, també ha posat a prova la solidesa d'un govern afeblit, amb els Mossos, la seva coordinació amb els cossos de seguretat de l'Estat i les seves controvertides actuacions en el punt de mira. No en va la brutalitat policial està fent un perillós crescendo, exercint una violència indiscriminada que sobrepassa de molt l'ús legítim (?) de la força i situant al propi govern de Catalunya, i en especial al conseller d'Interior, en una posició, no per coneguda i fins i tot previsible, incòmode.

Tot plegat no només enfronta encara més el govern català a l'implacable estat i a l'impermeable govern espanyol, també el compromet portes endins, dins el propi moviment independentista.

Les diferències que es perceben a casa es noten, encara amb més cruesa, entre els diferents partits independentistes, de forma ja indissimulada entre els partits que donen suport al govern, i de forma descarnada, com és habitual, a Twitter, l'autèntica barra lliura de l'insult. Sort que aquests dies Twitter és també un dels principals espais de denúncia dels creixents excessos policials...

Podem compartir la resposta, possiblement també el diagnòstic, però no necessàriament la solució i és en la solució (nou referèndum?, noves eleccions?...) on les diferències, aquests dies, creixen també perillosament, o no...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada