dimecres, 2 d’octubre del 2019

El primer partit


La meva trajectòria com a jugador de handbol va ser breu, fugaç com un d'aquells desitjats estels que ens esquiven la mirada; diria que no vaig jugar regularment més d'una temporada...

Era petit (sis o set anys, diria, potser algun més i tot) i menut i jugava d'extrem a la Unió Esportiva Sarrià (UES); no era àgil ni ràpid, virtuts dels extrems, però hi jugava, suposo, perquè era la posició en la que deuria destorbar menys...

Uns anys més tard, a l'estiu de 1985, vaig participar en una estada esportiva d'handbol a Viella, tot i que aleshores va estava plenament lliurat al bàsquet!

Sense ser gaire més bo que en l'handbol val a dir que la meva trajectòria com a jugador de bàsquet va ser més llarga, prorrogada fins i tot puntualment fa uns anys, fins que una patacada em va deixar, literalment, fora de combat!

En el món del bàsquet fins i tot vaig fer, d'adolescent i jove, d'àrbitre, però això és una altra història...

Us explico tot això perquè, inevitablement, vaig pensar-hi en el primer partit d'handbol que la meva filla petita (tretze anys) va jugar aquest dissabte amb l'equip infantil femení de la UES, al seu pavelló.

No sé si la seva trajectòria serà llarga o curta, de fet això ara per ara és el de menys, sobretot veient les ganes i la il·lusió amb la que de moment afronta la temporada!

Al primer partit, amistós, van posar-hi més cor que tècnica i tàctica, i a cor que vols s'hi van esforçar i córrer! Ella, com la gran majoria de les seves companyes d'equip, tot just ara ha començat a jugar a handbol, després d'haver fet, aquests darrers anys, gimnàstica rítmica i funky...

El primer partit va ser molt emocionant, sobretot des de la grada! Cada acció, cada intent d'acció, era seguit amb expectació i aplaudit amb passió pels pares i mares, que teníem tants o més nervis que elles, i ja no us dic com vam celebrar els gols, pocs en comparació amb l'altre equip, que van marcar!

El de l'altre dia va ser només el primer partit, tot just el primer d'una apassionant aventura que, sospito, farà córrer més tinta!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada