dijous, 3 d’octubre de 2019

El diccionari de grec


Fa més de vint-i-quatre anys que vaig marxar de casa de la meva mare i encara hi tinc coses meves, més de les que em pensava!

Hi tinc sobretot llibres de text, llibretes i papers de l'escola i l'institut, fins i tot algun quadern de notes!

Qui més qui menys tenim coses nostres a casa dels nostres pares i mares, coses que potser han sobreviscut a més o menys trasllats, i per més anys que faci que ja no hi visquem, romanen allà; deu ser una manera de no acabar de trencar el cordó umbilical, una manera de seguir sentint nostre aquella casa que, durant anys, va ser la nostra llar...

L'altre dia fent endreça a casa la meva mare vaig retrobar-me amb els diccionaris que van acompanyar la meva escolarització a EGB, BUP i COU (buf, quina regressió!), i entre ells em va fer especial il·lusió tornar a tenir entre les meves mans el diccionari de grec-castellà!

Durant tres cursos aquell diccionari va formar part del meu dia a dia, una part important de la meva vida, anant amunt i avall entre casa meva i l'institut, al ritme de l'horari escolar...

Quan vaig obrir de nou el diccionari vaig veure-hi el que dues companyes de l'institut, també de les classes de grec, m'hi van escriure: una mena de dedicatòria graciosa; res transcendent, simplement van deixar-hi la  la seva empremta.

Com el diccionari, aquelles dues companyes, com tantes i tants altres, també formaven part del meu dia a dia, fins i tot una part important de la meva vida, però ara no són més que un bonic i gran record, i una conversa esporàdica quan ens retrobem casualment, i de forma molt puntual, per Girona.

Així és la vida, en relació al diccionari de grec o a tants altres objectes que ens han acompanyat en algun moment, també en relació a moltes persones que, després d'haver compartit tant, ara viuen més en el nostre passat que en el nostre present...

Tenia el diccionari de grec entre les mans i la decisió va ser un impuls, ho reconec, i l'impuls va ser prou fort per rescatar-lo d'aquell oblit (que no abandó!) i endur-me'l a casa...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada