dimarts, 3 de setembre de 2019

El jònec i la vedella

Photo on Trendhype
No, tot i que ho sembla l'article d'avui no serà una faula com les d'Isop o de la Fontaine, una d'aquetses històries protagonitzades per animals amb un missatge moralitzant... I sí, el d'avui és la breu història d'un jònec i d'una vedella, història de la seva mort i, sobretot, de les seves circumstàncies...

El jònec, objecte de diversió i gaudi en el cinquè i darrer correbou de la Festa Major de Vidreres, va sembrar el pànic entre el nombrós públic assistent en la seva inesperada fugida endavant, primer entre les graderies de la plaça eventual, muntada per a l'ocasió, després en l'espeanada de l'aparcament que hi havia al costat.

El jònec va sembrar el pànic i, en la seva desesperada fugida enlloc, va envestir i ferir diverses persones, algunes greument; finalment va ser abatut per la policia local, lamentable final no només pel jònec, també pel propi correbou i, per extensió, la mateixa Festa Major.

Per més consens polític que, fins a la data, tingués el municipi de Vidreres per a organitzar correbous, aquest esdeveniment ha esdevingut, des de fa força anys, un anacronisme, un sense sentit com ho són també les curses de braus.

Ara és possible que aquests correbous es deixin de fer a Vidreres, però no per una major sensibilització vers el respecte a l'animal, sinó pel risc (evident!) que suposa per a les persones... Sigui com sigui la tràgica mort d'aquest jònec hauria de suposar el punt i final a aquesta absurda tradició.

La vedella de la que avui us vull parlar també va ensopegar, inevitablement, amb la mort, com de fet hi ensopegarem fatalment tard o d'hora nosaltres! Les seves circumstàncies, però, van ser molt diferents...

Celebrant la diada de Sant Joan a Requesens, com és tradició a Cantallops, uns amics ens van convidar a la celebració, per la Mare de Déu d'Agost, del 50è aniversari de les seves núpcies a Bellcaire d'Empordà, on fa anys que viuen. Ja aleshores se'ns va anunciar el plat fort del menú: vedella! La singualaritat és que la vedella es couria sencera!

Arribat el dia, just a mitjans d'agost, la cocció de la vedella va ser tot un espectacle que, amb més o menys perícia, els més de dos-cents comensals de la festa vam voler immortalitzar. Convocats a l'hora de sopar la vedella es va coure sencera, literalment a l'ast, durant més de dotze hores, donant voltes gràcies a un motor al voltant d'unes brases, i flamejada a darrera hora abans que vuit experts carnissers especegin la vedella per fer-la arribar als nostres plats. Les parts més internes van necessitar uns minuts més de cocció, en peces més petites cuites en unes graelles sobre les brases.

Els amfitrions, en el seu parlament d'agraiment, van fer una defensa tancada de la cocció de la vedella tal i com la van fer, sacrificada amb respecte després d'una (curta) vida en llibertat i coent-la sense processar.

No negaré que el jònec de Vidreres i la vedella de Bellcaire d'Empordà, des d'un punt de vista estrictament vital, han compartit aquest estiu la mateixa sort; també és evident que les circumstàncies de la seva mort (les causes, la motivació, el context...) són ben diferents...

He dit al principi que aquest escrit no tenia voluntat de faula, pel que no el tancaré amb un judici moral final, més enllà del que ja he expressat o destil·la el propi escrit; ambdues morts, però, ens interpel·len directament en com concebem els animals i en quin paper els hi atorguem en aquest nostre món dominat per la nostra espècie.

El debat i la reflexió són vius, encara; no és el cas, avui per avui, del jònec i la vedella...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada