dilluns, 19 d’agost de 2019

Tinc una carta per a tu

Photo by Peter Hellberg on Foter.com / CC BY-SA
Estimada Sira,
pensava l'altre dia en tu, no mentre escrivia una carta, sinó un article sobre les cartes (perdudes?) que he escrit.

Escrivia sobre les cartes que vaig escriure i enviar sobretot de jove i que, possiblement, no tornaré a llegir mai més; cartes de les que en desconec la seva sort, o dissort, i que, com vaig escriure i tu llegir, a vegades enyoro...

En l'article vaig ometre un detall prou rellevant, que mitiga en part aquesta enyorança: la gran majoria de cartes (i postals) que he escrit al llarg de la meva vida, te les he escrit a tu. I quan dic la gran majoria saps que la proporció no és exagerada, sinó real com la vida mateixa!

És més, és altament probable que la gran majoria de cartes (i postals) que escrigui el que em resta de vida, també te les escrigui a tu!

Teves són, també, la gran majoria de cartes (i postals) que he rebut, i si no vaig errat, i sospito que sense por d'equivocar-me, que jo dec ser la persona a qui més has escrit cartes (i postals)...

Així doncs, tot i que desades en llocs diferents, les nostres respectives cartes (i postals) ja fa molts anys que dormen sota el mateix sostre i, sobretot, les que jo t'he escrit al llarg d'aquests darrers vint-i-sis anys, les puc rellegir, sempre que tu em deixis, naturalment!

Alguna vegada, anys enrere, ho havíem fet junts, això de repassar i rellegir alguna de les nostres cartes (i postals), escrits que en part ens expliquen i que, també en part, relaten a la seva manera la nostra relació...

Què se'n faran de les nostres cartes, quan ni tu ni jo ja no les puguem escriure, ni rebre ni llegir?

I d'aquesta, què en serà d'aquesta carta que, òrfena de paper, vaga per aquest estrany món de bits!...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada