El retrobament, enèsima part...

Photo on Foter.com

La cita és aquest vespre i, tot i que no serà la primera vegada, intueixo que serà especial!

De la primera vegada ja en fa una colla d'anys, tot i que és cert que la primera trobada va ser molts anys després; anys després d'aquell final de curs amb el viatge de 8è d'EGB a Mallorca (tot un clàssic!), i anys després d'aquella primavera agitada, la de l'any 1988, per la polèmica dels vestits (els "outfits", que en diuen ara) d'algunes companyes de classe, amb unes tiretes i unes mini faldilles poc adients, sembla ser, per portar a l'escola... La que es va liar, fins i tot va venir la televisió!

Des d'aleshores les trobades han sovintejat cada un o dos anys, fins i tot tres o més en alguna ocasió... No hi ha norma escrita i sempre hi ha algú que aixeca la llebre (generalment els sospitosos habituals), o bé apareix una ocasió que s'ho val, que s'ho mereix!

I des de la primera trobada, qui més qui menys ha repetit, tot i que les agendes per a la majoria, i la distància per a uns pocs, han fet que les trobades hagin oscil·lat entre la dotzena i la mitja dotzena de comensals, fins i tot menys alguna vegada.

Aquest vespre serem onze, xifra que fa patxoca!, i sobretot serà especial perquè uns quants anys després coincidiran de nou, i per segona vegada si la memòria no em falla, els dos companys de classe que viuen més lluny: ella entre França i Suïssa, ell ara als Estats Units, després d'haver voltat mig món!

En aquestes trobades inevitablement rememorem la infància compartida a l'escola, a l'Escola Montjuïc de Girona, endinsant-nos en records i anècdotes, i en records recordats, alguns dels quals, a aquestes alçades, han mutat fins al punt que qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència! La memòria no és fixa i estàtica com una fotografia antiga, sinó viva i dinàmica, com la vida mateixa!

També ens actualitzem en el present, posant-nos al dia de feines i família, fent evident que a cada nova trobada som més grans, i m'agradaria pensar que fins potser més savis...

En aquestes trobades també parlem dels companys i companyes de classe que no hi són; no vull dir que no hi són com si ja haguessin traspassat, sinó simplement que no hi són a les trobades, que no comparteixen els sopars! Aquestes trobades no sempre vénen de gust a tothom, i és quelcom que cal respectar, doncs les vivències de la infància són també molt particulars, a vegades fins i tot personals i intransferibles!

Al capdavall en aquests sopars ens trobem els que volem i tenim ganes de trobar-nos, i de fet aquesta és la gràcia, i la única condició: tenir-ne ganes!

A vegades penso que els i les que no vénen en aquestes trobades queden pel seu compte i fan les seves pròpies, a les que jo no hi vaig perquè no m'hi conviden, ans al contrari també us en parlaria...

I elles i ells també parlen de la seva infància compartida, que en part també és la meva, i parlen de mi i de totes i tots els de la classe, també dels i de les que ens trobarem aquest vespre...

Aquest vespre és la cita i, tot i que no serà la primera vegada, intueixo que serà especial...