El PSC com a símptoma

Tips de fer-se la punyeta entre ells, ara ERC i Junts per Catalunya han decidit, conscientment o no, seguint-se-la fent amb un tercer en discòrdia que no és la CUP: jugant amb el PSC!

Els pactes municipals de Junts per Catalunya i ERC amb el PSC han situat a una part de la política catalana, la municipal, en un pragmatisme polític poc explícit fins ara, tot i que també present, i poc edificant per a molts independentistes, que observen atònits pactes "contra natura".

I el colofó de tot plegat, si voleu la cirereta del pastís, ha estat el pacte entre Junts per Catalunya i el PSC a la Diputació de Barcelona. El pes polític d'aquesta institució ha amplificat les dissonàncies dins l'independentisme, més que les que ha generat qualsevol altre ajuntament, Sant Cugat i Figueres inclosos!

A diferència d'anys enrere, en els que els tolerats pactes del PSC i ERC eren titllats de pactes de progrés, i els del PSC i CiU de "sociovergència", ara aquests pactes municipals grinyolen perquè semblava que, sobretot després de l'1 d'octubre de 2017, s'havia iniciat un camí de no retorn en el que, per sobre de tot (també qualsevol circumstància) prevaldria la unitat de l'independentisme... Res més lluny de la realitat!

No sé si aquests pactes són definitivament una regressió, un retorn a l'autonomisme, cas d'haver-lo abandonat en algun moment, o simplement la confirmació que així és també la política, complexa i a vegades curulla d'aparents contradiccions! Mentre el relat independentista pregona que no es poden fer pactes amb els "carcellers del 155", aquests es produeixen, amb menys vergonya que pudor, fruit de la Realpolitik...

Sigui com sigui, no sé si el que ha de preocupar més a l'independentisme són aquests pactes, o el joc (brut?) que aquests pactes ofereixen als partits independentistes per, lluny de definir una unitat estratègica, segueixin fent-se retrets mútuament, seguint-se fent la punyeta.

Vés que aquests pactes no diguin més de nosaltres del que nosaltres, col·lectivament, creiem ser...