dilluns, 15 de juliol de 2019

Conviure amb la contradicció

Imatge: Vilaweb
La imatge captada i difosa per Vilaweb de Neus Munté escrivint, en una papereta sobre un bloc de notes amb un llaç groc, el nom de la socialista Núria Marín com a candidata a presidenta de la Diputació de Barcelona és un bon exemple, sinó el millor, per a representar gràficament el moment en el que ens trobem: en una complexa, i per algú sens dubte incòmode, contradicció.

La contradicció és inherent a la condició humana, i no sempre és fàcil trobar algú que, en algun moment de la seva vida i per algun motiu, no hi hagi caigut... Qui estigui lliure de tota contradicció que llanci la primera pedra!

És clar que no sé si el que aquí en dic contradicció en realitat és complexitat, per allò que en ocasions ens passa de voler i doler (doldre) alhora, per allò que possiblement no som 100% res, i sí molts % de moltes coses, fins i tot de coses aparentment contradictòries.

Jo tinc clar que visc amb la (i en) contradicció, que en algunes qüestions de la meva vida més aviat s'imposen els clarobscurs o, si voleu, la flexibilitat...

Agnòstic declarat com sóc, per exemple, em vaig casar, feliç i de nou ho faria, per l'església, i aquest fet no va fer trontollar el meu agnosticisme.

Tampoc crec que Letícia Dolera sigui menys feminista del que era després del conflicte que va tenir amb Aina Clotet, i no dubto, fins i tot, que Neus Munté sigui avui menys independentista del que era abans d'escriure el nom de la socialista Núria Marín com a candidata a presidenta de la Diputació de Barcelona!

Una altra qüestió és si, abans i ara, considereu que ella fos o sigui independentista, o tan independentista com molts voldrien, o esperaven que fos, o s'havien pensat que era...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada