dijous, 8 de novembre de 2018

Llei i responsabilitat social


M'agrada la definició de responsabilitat social que l'assenyala com el que fa una empresa, també una organització o una administració, més enllà del compliment de la llei en l'àmbit que sigui: laboral, ambiental, contractual...

Seguint el fil d'aquesta definició bàsica una empresa que contracti, per exemple, persones amb certificat de discapacitat perquè la llei l'obliga potser no pot lluir-ho, encara, com a responsabilitat social, tot i que no em negareu que és més responsable que la que prefereix desobeir la llei i pagar la multa.

En qualsevol cas el compliment de la llei, la Llismi en aquest cas, és quasi sempre una bona entrada per explorar els camins per superar-la i, llavors , ser socialment responsable perquè quan es supera, aleshores ja no es cerca simplement l'acompliment legal, sinó quelcom més.

No són poques les empreses que inicialment, resignades al compliment de la llei, han contractat persones amb certificat de discapacitat amb certa recança i, perquè no dir-ho, por, i que, una vegada han vist que en realitat contractaven persones treballadores, han anat incorporant d'altres persones ja no pensant en la llei, sinó en el seu esperit: promoure la igualtat d'oportunitats, en aquest cas en referència al dret al treball.

De tot això i més en vam parlar a la jornada “Empreses compromeses: inserció de col·lectius vulnerables” organitzada per la Fundació Aspronis i a la que vaig tenir el goig de participar com a coordinador del programa Incorpora a Girona. Aquí en podeu veure un breu resum: