divendres, 16 de març del 2018

Paraula de Fabra: desaprendre


Quan estudiava a la universitat vaig aprendre a desaprendre, bé més aviat vaig aprendre el concepte de desaprendre, el que vol dir i significa:

[de aprendre]

[ofendre ] v tr Oblidar allò que hom ha après. Cada dia aprenc i desaprenc ensems.
 

des_a_pren_dre.

A mi, com a molts dels meus companys i companyes de classe, em va encantar descobrir aquest verb doncs aleshores tenia ganes i forces per canviar el món: desaprendre per poder aprendre de nou, enderrocar allò obsolet...

L'estudiant que era aleshores aleshores explicava cofoi allà on podia que tant o més important que aprendre era desaprendre i l'educador social que duia a dins i que ja despuntava somiava que faria desaprendre a les persones que atendria tot allò que havien après per bastir-los un nou futur.

El problema (sí, quasi sempre hi ha un problema, una dificultat, per això en parlo...) va venir quan en comptes de somiar amb el que havien de desaprendre els altres algú va interpel·lar-nos: això de desaprendre sobretot comença per un mateix!

Amb els prop de 23 anys que fa que treballo en l'àmbit social he après que desaprendre no sempre és senzill i que si és tant o més important que aprendre és també perquè és tant o més difícil, doncs desaprendre és, en definitiva, un nou aprenentatge.

Ah, me n'oblidava, pel que fa a canviar el món un dia vaig adonar-me que, si més no en el meu cas, aquesta ingent tasca també comença per canviar el meu món, el món que puc abastar...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada