dilluns, 12 de febrer de 2018

Vindrà el temps de fer balanç


Hi ha un moment per cada cosa i cada cosa té el seu moment...

Bé, la cita del llibre del Cohèlet (també anomenat eclesiastès) de l'antic testament és més o menys així:

Tot té el seu moment.
Sota el cel hi ha un temps per a cada cosa.
Hi ha un temps d'infantar i un temps de morir.
Un temps de plantar i un temps de collir.
Un temps de matar i un temps de guarir.
Un temps d'enrunar i un temps de construir.
Un temps de plorar i un temps de riure.
Un temps de plànyer-se i un temps de dansar.
Un temps de tirar pedres i un temps d'aplegar-ne.
Un temps d'abraçar i un temps d'estar-se'n.
Un temps de cercar i un temps de perdre.
Un temps de guardar i un temps de llençar.
Un temps d'esquinçar i un temps de cosir.
Un temps de callar i un temps de parlar.
Hi ha un temps d'estimar i un temps d'odiar.
Hi ha un temps de guerra i un temps de pau...

Ja veiem que hi ha moments per tot i el del passat divendres 19 de gener era un moment específicament laudatori.

L'expectació mediàtica era extraordinària, possiblement mai vista, i l'ocasió s'ho mereixia: el fins llavors alcalde de Sarrià de Ter s'acomiadava formalment del càrrec després de ser proclamat president del Parlament!

Al carrer Major, davant l'Ajuntament, veïns i veïnes tampoc volien perdre's el moment, volien veure'l i viure'l en viu i en directe! La majoria però van seguir el ple municipal a través d'una pantalla gegant instal·lada a peu de carrer, doncs la sala de plens de seguida va quedar plena entre els mitjans i les autoritats que, per raons òbvies (o no), copaven tot l'espai i cadires disponibles.

Abans de començar el ple els periodistes copsaven el pols del carrer parlant i entevistant els veïns i veïnes presents; totes les opinions es centraven, naturalment, en els dos protagonistes de la vetllada: el nou president del Parlament i el nou alcalde! Totes les mirades es centraven en ells, també totes les opinions tot i que no totes eren de lloança, ni per un, l'alcalde sortint, ni per l'altre, l'alcalde entrant...

Una periodista, amb bon criteri, va esquivar els veïns i veïnes descontents, que també hi són, que també hi eren tot i que aquell dia, allà, minoritaris tirant del clàssic del pujolisme "això (avui) no toca"...

Hi ha un moment per cada cosa i cada cosa té el seu moment... Hi haurà un moment per fer balanç, també, de l'alcalde Torrent; un balanç que caldrà fer lluny dels focus mediàtics, lluny també de les emocions generades pel seu honorable nomenament.

Vindrà el temps de fer balanç...