divendres, 12 de gener de 2018

Paraula de Farbra: esclafit


En més d'una ocasió els meteoròlegs m'han fet consultar el diccionari per a comprovar que paraules malsonants (com a mínim per les meves orelles) com ratxa (jo diria ràfega) o borrasca (depressió) són perfectament correctes i normatives.

Efectivament una ratxa és, en sentit meteorològic, una "bufada de vent", i també una "successió no interrompuda d'actes, d'estats, de manera d'obrar, etc., d'una certa duració", com la mala ratxa del Barça de bàsquet del mes de desembre, i la bona que sembla mantenir actualment, però aquesta és una altra història.

També borrasca és correcte i el diccionari la defineix com a "vent fort acompanyat de pluja, de neu o de pedra", per més que a mi em sembli un barbarisme; una depressió no seria exactament el mateix: "nucli de baixes pressions amb un diàmetre entre cinc-cents i dos mil quilòmetres"; el que a  i em sembla és que alguns meteoròlegs utilitzen el terme borrasca quan es refereixen a les depressions...

Però ratxa i borrasca no són les paraules que avui voldria destacar, sinó una d'eufònica, i alhora de terribles conseqüències, que aquesta setmana els meteoròlegs han fet aflorar: esclafit!

[1490; de esclafir]

m Soroll sec, agut, sobtat, produït per un tret, una ruptura, un cop de fuet, etc. Els esclafits que feien les castanyes posades al foc. Esclafits de riure.

Més que esclafits de riure els provocats aquests dies per aquestes tremendes ratxes de vent han produït, destrosses a banda, calfreds i autèntiques esgarrifances!