dijous, 21 de desembre de 2017

Secret, personal i intransferible


El vot, afortunadament, és secret, personal i intransferible. El vot és més secret, si així ho volem, que la nostra femta, a vegades analitzada en la cerca d'alguna afecció, tan personal com nosaltres mateixos i intransferible perquè ningú, a priori, pot votar per nosaltres ni nosaltres per ningú. Votem a consciència, cadascú amb la seva, amb els dubtes i convenciments que ens acompanyen a la vida, a vegades amb ferms convenciments, d'altres amb dubtes raonables...

Avui molts de nosaltres, espero que una immensa majoria dels qui tenim dret a vot, ens palplantarem davant una urna per depositar un vot groc, blau, taronja, vermell, lila... vots que aquesta nit, la més llarga també pel solstici d'hivern, esdevindran formatgets, percentatges, escons i un futur a hores d'ara incert i del tot imprevisible.

Avui farem via als col·legis electorals amb el vot a la butxaca, qui fa dies que ho té clar, o bé el prendrem a la vista de tothom al propi col·legi, qui del seu vot no se'n vol amagar, o el triarem a darrera hora dins del confessionari, rere la cortina, qui en la intimitat d'encara no un metre quadrat es deixa endur per un darrer impuls, conscient que quan surti de la cabina la decisió, per fi, ja estarà presa!

Els indecisos, diuen, són els qui amb la seva darrera decisió a peu d'urna poden fer decantar la balança cap aquí o cap allà, però al capdavall sabem que els vots, una vegada engolits per l'urna, compten per igual.

Tinc una companya de feina que diu no tenir clar, encara, a qui votar; no és la primera vegada que vota però sí la primera que ho farà en unes eleccions al Parlament de Catalunya. Confio que avui trobi una papereta per posar dins el sobre, fins i tot a risc d'equivocar-se; quan votem l'assumim aquest risc, sigui quin sigui el color del nostre vot. Al capdavall una vegada depositat el vot deixa de ser nostre; per això és tan valuós, per això el canviem quan considerem que n'han fet, per nosaltres, un mal ús.

Tinc una altra companya de feina que fa setmanes que dubta de si anar o no a votar; no és una indecisa, és una abstencionista en potència! Qui més qui menys l'hem animat a dirigir-se al col·legi ni que sigui per pintar de blanc el seu vot, que si cap color li agrada la suma de tots (que a vegades és el mateix que res) fan el blanc, i sempre és millor un vot en blanc que un nul (tot i ser els més creatius) o que un no vot... Confio que senti que, d'una o altra manera, aquestes eleccions també són seves, a pesar de tots els pesars i els "peròs" (que no pros) i contres de la seva gestació.

El vot, afortunadament, és secret, personal i intransferible. I vosaltres, ja heu votat? Jo també.