dimarts, 12 de desembre de 2017

L'art de Sixena


Per uns és un espoli en tota regla, pels altres simplement l'aplicació de la regla, en aquest cas d'una decisió judicial; per tots és, sobretot, més munició electoral.

L'art i la cultura han entrat de ple en la campanya electoral del 21D per obra i gràcia del conflicte de l'art de Sixena i, naturalment, de l'(in)oportunitat de l'aplicació de l'article 155.

És molt trist que l'operació s'iniciés amb nocturnitat (què volen aquesta gent...), és molt trist que l'operació requerís la intervenció de la Guàrdia Civil, és molt trist que els Mossos d'Esquadra haguessin de carregar, és molt trista, patètica fins i tot, l'actuació artística (performance si sou del morro fi) que ahir vam viure i veure al Museu de Lleida i al monestir de Sixena...

És molt trist que la cultura i l'art siguin (o semblin) només el pretext per atiar un conflicte polític territorial, identitari, fins i tot administratiu.

I entre tanta tristesa em pregunto com serien avui aquestes mateixes obres si al seu dia el govern català no les hagués comprat, en quin estat de conservació estarien i, sobretot, ens mans de qui estarien: carn de subhasta, d'antiquari, de Walapop?

Qui les reclama pot fer-ho, més enllà de les seves raons i del dret que pugui tenir, perquè aquestes obres han estat conservades, perquè amb la seva conservació també s'ha conservat el seu valor.

També em pregunto com estaran aquestes obres, rebudes ahir amb tots els honors a Sixena, d'aquí a cinc o deu anys, i si el seu retorn suposarà un revulsiu per dignificar culturalment Sixena, o si les obres esdevindran tan sols el botí d'una disputa política i territorial.

Diuen que només valorem les coses quan les perdem; diuen que el Museu de Lleida ha rebut aquest darrer mes tantes visites com les que rebia anualment. Més enllà de la indignació per com s'ha resolt (?) aquesta qüestió també m'entristeix pensar que mentre ens pensàvem que era ben nostre l'art de Sixena ens era, en general, totalment indiferent...

Si la política és un art, no l'he sabut veure, i per tant tampoc apreciar, en relació al de Sixena, però no patiu, segurament sóc jo...