És possible que per alguns de vosaltres Johnny Deep sigui "Pirates del Caribe" i Leonardo DiCaprio "Titanic"; en part també per mi, però ells són i seran sempre ¿A quién ama Gilbert Grape?. De la mateixa manera Julia Roberts per la Sira serà sempre "Pretty Woman" i per mi Kevin Costner serà "Ballant amb llops" com Ryan Gosling serà "Drive".
Kevin Spacey a mi em va captivar, cinematogràficament eh!, pel seu paper d'esguerrat a "Sospitosos habituals", paper que li va servir per guanyar un dels dos premis Oscar que té, en aquest cas com a millor actor de repartiment.
Brilla especialment en aquesta pel·lícula, com va fer-ho també en tantes altres, però ara sembla que la seva estrella s'apaga per causa de les acusacions d'assetjament sexual a joves actors, acusacions que s'han acumulat i que no només han provocat la cancel·lació de la sèrie que estava protagonitzant, "House of Cards", també la seva desaparició del metratge de la pel·lícula que havia gravat recentment, "Todo el dinero del mundo".
"Sospitosos habituals" és d'aquelles pel·lícules que no em costa tornar a veure, per més que en sàpiga el final, un entretingut trencaclosques del que en gaudeixo totes les peces i, naturalment, també quan es completa inesperadament amb la darrera...
Paradoxalment la realitat l'ha retornat a la ficció dels sospitosos habituals, i fa encara més inquietant la darrera frase de la pel·lícula: el millor truc fet pel diable va ser convèncer al món que no existia...
Atenció, "spoiler", els darrers 3 minuts de la pel·lícula... M'encanten!
I la setmana vinent, més minuts musicals de pel·lícula!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada