dimarts, 21 de novembre de 2017

La recepta de l'Agència Europea de Medicaments


La interminable llista de retrets que aquestes darreres hores s'han llençat recíprocament el govern espanyol i el cessat govern català no fan més que confirmar, des de la perspectiva de l'Europa política, que (malauradament per nosaltres) no es van equivocar descartant Barcelona com a seu de l'Agència Europea de Medicaments.

En comptes de repartir culpes (ha sigut ell, senyoreta!) el que haurien de fer uns i altres és compartir responsabilitats perquè sí, ambdós governs en són responsables com ho serien del mèrit en cas que Barcelona hagués estat finalment l'escollida.

Les imatges de l'1 d'octubre, amb la policia espanyola carregant i carregant-se col·legis electorals segur que no van ajudar a la candidatura, tampoc la internacionalització i especialment la europeïtzació promoguda pel govern català del conflicte polític; també han estat passius la pudor de corrupció del partit que governa Espanya i la fugida endavant i unilateral del govern català saltant-se la llei (Constitució i Estatut inclosos).

Aquests darrers temps el conflicte polític entre Catalunya i Espanya s'ha europeïtzat i aquest fet segur que tampoc ha afavorit la candidatura de Barcelona; lluny de tocar-lo amb sordina i amb ànims de resoldre'l hem agafat l'altaveu i l'hem cridat a Europa, la mateixa Europa que votava, la institucional, la que com els diners, sempre porucs, volen nedar en aigües tranquil·les. Europa no dóna cap recepta però sí assenyala un camí: així no...

Que Barcelona era la millor candidatura? Segurament sí, però ja sabem que amb això no n'hi ha prou. L'Agència Europea de Medicaments se'n va a Amsterdam i des d'allà no aniria malament que receptessin a ambdós governs algun tranquil·litzant, però em temo que ni així, que aquí estem en plena precampanya electoral...

El més còmic és que potser ni una cosa ni l'altra han acabat pesant tant i, simplement, hi havia millors candidatures. Però aquí i ara això ja ens és igual...