dilluns, 13 de novembre de 2017

Instint animal


Defecava l'altre dia un gos sobre el panot d'una vorera d'un carrer de Girona. Jo m'ho mirava aturat amb el cotxe gràcies al vermell d'un semàfor anant qui sap on, a fer qui sap què.

Era un gos petit i rabassut, de raça per mi indesxifrable, que de cans no hi entenc. De ser un home, que hi entenc més que de gossos, el descriuria com un home cepat, menut però no petit, i ni molt menys esquifit. Un gos com un home cepat i fort, d'aspecte més aviat rude i galta vermell.

Una corretja més aviat curta l'unia al seu amo, un senyor gran que coixejava i que confiava bona part de la seva estabilitat i destí en un bastó. L'home i el gos no tenien la mateixa edat però sí compartien vellesa, a banda de passeig i, vaig pensar, existència.

Acabada la feina el gos va començar a moure les potes del darrera fregant el panot amb la ferma voluntat, tan ferma com inútil, de tapar els cagallons. Instant animal. Les movia decidit i amb energia i quan va acabar de gratar infructuosament la vorera d'haver estat una home hagués dibuixat una generosa cara de satisfacció, la satisfacció de la feina acabada i ben feta!

Acabada la feina del gos el seu amo, ignorant el desajustat instint animal de l'animal, va treure una bossa de plàstic de la butxaca i s'hi va embolcallar la mà dreta; mentre amb l'esquerra s'aferrava fort al bastó va començar a arquejar l'esquena i a doblegar els genolls fins a atansar, amb la mà plastificada amb la bossa i als meus ulls fent un lloable esforç, el fresc i encara calent cagalló caní.

Al principi del seu moviment l'home em va fer patir per si ell i bastó rodolaven per terra, però de seguida vaig veure que es movia amb prou destresa i seguretat. Recollit el present l'home es va incorporar de nou i, després de fer un nus a la bossa, va llençar-lo dins la paperera que tenia just al costat. Instint animal? A aquestes alçades segurament també...

Amb el verd del semàfor els vaig perdre de vista fent-se petits al retrovisor al mateix temps que la seva quotidiana història es va fer gran dins meu, tan gran com aquest mateix article.

En aquests temps en que el conflicte polític entre Catalunya i Espanya ho copa quasi tot fins i tot un gos defecant pot ser notícia o, com a mínim, captar el meu interès. Instint animal... diria que gairebé de supervivència!