dijous, 19 d’octubre de 2017

El cost emocional del procés


La vida és allò que passa mentre estem pendents del procés... o la vida és el procés? És clar que també per alguns el procés és vida...

El procés des de fa molts dies (i per segons qui setmanes, mesos i anys) ens absorbeix de tal manera que, com va il·lustrar la setmana passada un gag del Polònia, la resta quasi ens és igual.

També a mi, i encara no m'ho perdono, em va passar per alt l'altre dia el dia mundial contra la pobresa (ni una trista piulada, vaig fer!), i quasi m'oblido dels deu anys del meu bloc, d'aquest bloc, que encara no he celebrat! Coi de procés!

El que estem vivint aquests dies, siguem o no independentistes, té un cost emocional que tard o d'hora ens passa o passarà factura, sinó ens l'ha passat ja: dificultat per dormir, ànsia per estar informat de tot i en tot moment, esgotament físic i mental...

Jo mateix, jo i el meu bloc, també estem atrapats en aquesta espiral, pràcticament abduïts pel moment que ja no sé si serà històric o catastròfic! Tinc articles literalment segrestats per l'actualitat d'aquests dies, articles escrits suspesos temporalment a risc que alguns d'ells caduquin... Veig que n'hauré de fer una publicació en diferit!

Sí, hi ha vida, molta vida més enllà del procés; i és realment saludable viure-la ni que sigui, tan sols, per sortir a respirar... Però tard o d'hora totes les converses amb amics, coneguts i saludats inevitablement acaben derivant, evocant i abocant al procés, a la DUI i al 155.

I sí, ambdues coses (la DUI i el 155) generen en molta gent (no sé si una majoria sorollosa, silenciada o silenciosa) grans dosis d'incertesa que s'acaben somatitzant d'una o altra manera; són dies de tensió política, social i personal, dies d'agitació...

Que vingui ja la tempesta, sigui quina sigui la que hagi de venir, que com més aviat vingui més aviat tindrem la calma... o no!?