dimarts, 26 de setembre de 2017

L'Estaca del Meditarráneo


Ens han faltat paraules d'amor país petit endins, país petit enfora; altrament, és evident, no estaríem en aquesta situació: una Catalunya cada dia més intervinguda.

La tensió política és evident i es palpa a les institucions de fa temps, al carrer aquests darrers dies i inevitablement a les xarxes socials, on massa sovint es desboquen i es desborden perillosament, alimentant la confrontació més que amainant-la, si és que caldria fer-ho...

Dies enrere el cantautor Joan Manuel Serrat va declarar-se contrari al referèndum de l'u d'octubre (de fet cap novetat, cap sorpresa) i tot seguit es va iniciar l'enèsima (estúpida) escalada de piulades "filo i fòbico serratianes", unes tractant-lo com a mínim de traïdor, altres convocant escoltades massives de la seva música en una hora concreta... Ambdues coses, acció i reacció, tan estèrils com innecessàries.

Sí, de debò cal fer llistes negres de músics?, Cal fer llistes negres de músics, escriptors, directors de cinema o esportistes en funció del seu posicionament en relació al procés i al referèndum?

No, jo no deixaré d'escoltar Serrat per no ser independentista ni Llach per ser-ho, ni a Raimon per procurar mantenir-se'n al marge... No, jo no sóc d'eixe món...

Això sí, sort de l'humor!