dijous, 28 de setembre del 2017

La trucada indiscreta


En un lloc de Girona, el nom del qual prefereixo no recordar, veig tot sovint un home parlant per telèfon al peu del carrer, suposo just sota de casa seva. La seva presència m'encurioseix sobre manera i ha despertat mil i una hipòtesis, la que més m'agrada, ho heu endevinat, que parla amb l'amant!

Fa mesos que, quan passo per allà el veig; no és sempre però sí tot sovint i, la majoria de vegades, parlant per telèfon. És, de fet, com si ja formés part del paisatge d'aquell tros de carrer, quasi com un element més del mobiliari urbà. És passar per allà i preguntar-me: hi serà avui trucant? I alguns dies la sospita es confirma i el veig allà, telèfon en mà i conversant vés a saber amb qui...

Em pregunto sobre què deu parlar i, sobretot, amb qui deu parlar que no pugui fer-ho des de la comoditat de casa seva, ni que sigui tancat al lavabo. S'amaga de casa seva al carrer? Em pregunto si és ell que truca o si el truquen, si baixa expressament de casa o si espera a pujar a casa per enllestir la trucada, i si l'altra persona, la que li dona tanta conversa, també cerca discreció en la indiscreció del seu carrer, allà on sigui que visqui.

Em pregunto si els seus veïns, els que suposo que el coneixen i els de la resta de carrer, també s'hi han fixat en ell i en les seves trucades urbanes, i si com jo les seves trucades també els desperta la curiositat que a mi fa temps que em rosega.

I la seva família? També em pregunto si el veuen allà palplantat, o bé anant amunt i avall parlant amb no sé qui... o potser ells sí saben amb qui parla!?

Si el conegués i hi tingués confiança potser li preguntaria amb qui parla, si és que parla des del carrer sempre amb la mateixa persona; llavors entendria perquè el veig tant sovint parlant per telèfon des del carrer. Però ben mirat potser és millor no saber-ho i mantenir el misteri, no sigui que acabi descobrint una ensopida veritat...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada