dimecres, 9 d’agost de 2017

Pantalons curts


Fa gràcia veure conferències de joves emprenedors vestits informalment, amb texans, samarreta i bambes, davant una platea d'empresaris, quasi sempre majoritàriament homes, vestits formalment amb mànigues de camisa, vestit i corbata. Paradoxes de la vida, capricis de les modes i els convencionalismes.

Amb les primeres calors que la primavera ens regala a l'oficina comencen a aparèixer tímidament els primers companys de feina que es calcen pantalons curts; n'hi ha que ja no en duran d'altres, que cada dia faran gala del seu fons d'armari, de la seva abasta i acolorida col·lecció de bermudes.

És clar que també hi ha companys de feina que mai, al llarg de tot l'estiu i ni tan sols en plena canícula, deixaran que els veiem com de peludes o pelades tenen les cames, o musculats els bessons! Me'ls imagino en bermudes només quan són lluny de casa i, sobretot, de la mirada dels companys (i afers) feina, en plenes vacances!

N'hi ha uns tercers que, com jo, es vesteixen segons l'agenda: que hi ha una reunió amb no sé qui a qui no pots rebre, o visitar, de qualsevol manera: pantalons llargs!, que no hi ha visites a la vista: pantalons curts i fins i tot sandàlies!

Ja sabem que els homes amb el vestir en general, i els pantalons curts en particular, estem més encotillats; fins i tot som els primers a riure'ns, o com a mínim criticar, quan algú es salta el protocol o la llei no escrita que mana que els homes, en tot acte de mínima formalitat, han de vestir pantalons llargs.

D'això discutíem l'altre entre companys de feina tot esmorzant: aquell dia quatre dels cinc anàvem amb pantalons curts! Al final, sense arribar a cap consens ni gran conclusió, vam constatar, una vegada més, que les dones amb el vestir, i en general amb la vida, són més versàtils. Però ni així elles tampoc escapen de les (acarnissades) crítiques, al contrari, en qüestió de moda i de vestir estan sempre en el punt de mira! Per elles els nostres pantalons curts són pura anècdota...