dimecres, 12 de juliol de 2017

Maniobres a l'Escala


La d'en Martí Guillem, ex-regidor del PDeCAT a l'Escala, és una història de grisos, però no d'aquells que fa més de 40 anys corrien rere els rojos, sinó tota la tonalitat possible que hi ha entre el blanc nuclear i el negre carbó.

El relat no sempre segueix els cànons previstos i alguna vegada alguns ens sorprenen. Si en comptes del PDeCAT aquest propietari del Càmping Illa Mateua hagués estat regidor del Partit Popular, de Ciudadanos o fins i tot del PSC tot hagués resultat més fàcil, més comprensible, en definitiva més senzill. Però la realitat no sempre és com voldríem i generalment sol ser més complicada, incomprensible i complexa del que sembla.

L'exhibició militar sorpresa, un assalt militar a la línia costanera, promoguda per un regidor del PDeCAT en la seva condició de propietari d'un càmping no encaixa amb el relat del procés, en el que l'exèrcit representa el papus, la part (potencialment) més repressiva de l'estat espanyol contra la Catalunya independentista, la pitjor de les amenaces.

Molts companys de partit (del PDeCAT) i independentistes dels altres han viscut aquest episodi amb incredulitat, talment com si el regidor escalenc s'hagués disparat un tret al peu o, encara pitjor, els hagués disparat a ells directament: "com ens ho pots fer això ara!, a l'enemic ni aigua, tampoc la de la Costa Brava!"

Tot plegat ha sortit de mare, i és que ara no es temps de sortir-se del guió; que li ho expliquin a Jordi Baiget... I com Baiget Martí Guillem també ha hagut de deixar el seu càrrec públic, superat per les circumstàncies.

Martí Guillem diu, dolgut, haver estat víctima d'un linxament; el procés no perdona i menys a aquestes alçades, quan el tren agafa velocitat, quan els grisos, tota la tonalitat possible entre el blanc nuclear i el negre carbó per molts ja són història.