No és cap novetat, encara menys periodística, que un mateix fet sigui valorat de múltiples maneres per diferents mitjans, fins i tot de manera contraposada.
Aquesta setmana passada ho hem vist amb la segona crisi de govern del govern català: uns l'interpreten com un senyal de fortalesa, de (necessari) reforçament per afrontar el darrer tram d'aquesta legislatura, d'altres l'interpreten com un senyal de debilitat, de (inevitable) esfondrament d'un govern amb peus de fang que no sap com arribar al final d'aquesta legislatura.
Possiblement tot plegat no sigui només ni una cosa ni l'altra, sinó un xic de totes dues; si el govern surt més fort i més cohesionat després d'aquestes dues crisis de govern senyal que no era ni tant fort ni tan cohesionat com semblava, és evident; com és evident que de ser un govern feble i amb peus de fang aquest ja s'hauria ofegat en el seu propi llot i és evident que de morir, políticament, aquest govern ho farà dempeus!
Els mitjans, com els partits i al capdavall cada un de nosaltres, també es posicionen en relació a el procés, i al procés que aquest va fent; cada un va construint el seu relat i ens l'ofereix en forma d'editorial, sobretot, i també per boca de molts dels seus columnistes i tertulians. Llegint segons quins diaris em sembla que la realitat és una, segons quins diaris una altra i em temo que ambdues realitats, aparentment contraposades i contradictòries, no són més que part de la mateixa, simplement que els mitjans, com cada un de nosaltres, l'accentuen de forma diferent...
És clar que amb menys accents diacrítics això d'interpretar s'ha complicat un xic més... La clau, el context...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada