dijous, 8 de juny de 2017

Pacte instrumental pel referèndum


El Pacte Nacional pel Referèndum fa un pas al costat!
Durant uns mesos ha fet de llebre, encapçalant per uns moments la iniciativa del procés en general i del referèndum en particular, obtenint fins i tot certa quota de pantalla.

La seva virtut ha estat la seva vocació transversal i l'aparent neutralitat davant les possibles opcions del referèndum (sí o no a la independència), però ni tan sols amb les nombroses i notables adhesions ha acabat esdevenint el motor i l'impuls que s'esperava.

De fet el Pacte Nacional pel Referèndum ha estat l'espai que ha permès als impulsors del procés sumar el sector dels comuns, eixamplant, aquí sí, la base social no necessàriament de la independència, però sí del dret a decidir, és a dir, del referèndum sense additius ni adjectius. Aquesta era la seva principal fortalesa, la seva voluntat transversal, també la seva principal debilitat.

El seu principal defecte ha estat que al final ha esdevingut (només?) un instrument més al servei del procés i del full de ruta del govern; ara que la via pactada del referèndum es confirma com a via morta (de fet mai ha estat viva) i passem a l'o referèndum, és a dir, a la via unilateral, el Pacte Nacional pel Referèndum hiverna per primavera per entrar en una mena d'estat letàrgic: cal tornar a passar la pantalla, que el temps s'esgota...

El Pacte Nacional pel Referèndum s'adorm entre la neutralitat (necessària per no trencar-se) davant l'imminent referèndum unilateral, l'agraïment dels qui el convocaran (aquest divendres de moment l'anunciaran) pels serveis prestats i la recança dels comuns, en aquesta qüestió poc amics de les presses i menys d'aplicar-la (la pressa) a la unilateralitat.

El Pacte Nacional pel Referèndum s'emmudeix davant l'estridència previsible del xoc de trens!