dijous, 25 de maig de 2017

Mariano Rajoy apuja el to


D'entre les virtuts de Mariano Rajoy, que alguna en deu tenir malgrat a mi també em costi veure-les d'entrada, no hi ha la loquacitat; ell és més aviat homes de poques paraules i si pot, i per no molestar, de cap!

També sol defugir el cos a cos i prefereix escudar-se rere una pantalla de plasma, fer declaracions institucionals sense preguntes i seguir el guió marcat, tot i que fins i tot així ens deixa declaracions memorables: un plat és un plat, és l'alcalde...

President més aviat gris i de perfil baix aquests dies Mariano Rajoy sembla haver-se pres algun complement vitamínic, doncs és evident que en les seves darreres aparicions, com a president del Partit Popular i com a president del Govern espanyol al Senat, ha apujat el to!

És com si de sobte hagués posat una marxa més a la curiosa marxa (nòrdica?) que practica! Rajoy ha apujat el to de veu i també la intensitat de les seves paraules, bé per boca seva, bé per la dels seus ministres, que han pres bona nota del que han de dir, alt i clar, arreu en relació a les inequívoques intencions del govern català amb el referèndum (o referèndum): cop d'estat!

Rajoy ha apujat el to per la imminència de l'inevitable xoc de trens en relació al procés independentista, és evident, però també l'ha apujat per la irrupció d'un ressuscitat i enfortit Pedro Sánchez que li assenyala la porta de sortida de La Moncloa; sembla que el PSOE deixarà de ser el dòcil soci per passar a exercir la incòmode oposició... Veurem si Pedro Sánchez, més que apujar el to, pot i sap afinar-lo...

Les circumstàncies obliguen a apujar el to a Mariano Rajoy, però faria bé el president espanyol de controlar aquesta pujada, sobretot tenint present la tercera definició del verb apujar, aplicat específicament al camp de la música: desafinar tot fent més alt el to. Que li preguntin al pobre Manel Navarro...