dimarts, 9 de maig de 2017

L'imbècil que hi ha en mi


No només dec semblar insolidari, sinó també, i sobretot, imbècil! I això que procuro ser educat (no m'interessa, gràcies), però segur que qui m'ha trucat quan penja (o amablement el penjo) deu dir o pensar per ell mateix: serà imbècil!

Trucades d'empreses subministradores de serveis o telefòniques que davant la primera negativa t'interpel·len: no vol estalviar? També trucades d'entitats cíviques per contribuir a la seva causa, que en ocasions també podria ser la meva: no vol ser solidari?

Cal que jo els doni explicacions del que pago i deixo de pagar? Cal que jo els doni explicacions del que dono o deixo de donar? Cal que jo els doni explicacions del que faig o deixo de fer amb el meu temps i els meus diners? No, i sobretot no cal que m'ho preguntin!

Preferiria que no anessin amb subterfugis i derivades, sinó directes al gra: mira som tal empresa i ara tenim aquesta oferta, li interessa? O bé mira som tal entitat o organització i estem cercant donants; vol col·laborar?

Però em cansa supinament, fins al punt d'indignar-me, que sense que els hagi demanat em llancin tota la literatura d'un argumentari de venda i que, davant la meva resistència (sempre em resisteixo!), em tractin uns d'idiota per no voler estalviar-me uns diners (?) i els altres d'insolidari o, encara pitjor, vulguin fer-me sentir culpable: així no vol contribuir a tal causa, o a lluitar contra aquesta injustícia?

Reconec que anys enrere era més expeditiu i que ara sóc més amable: no m'interessa gràcies, dic ara abans de penjar. Reconec que ara hi ha empreses que davant el primer no amablement tanquen la trucada, però n'hi ha que no, que disparen amb la seva lletania d'arguments i, deu ser llavors quan, inevitablement, emergeix l'imbècil que hi ha en mi...