dimarts, 11 d’abril de 2017

Rufians


Un se'n diu, els altres dos ho són, o si més no ho semblen (de perversos i sense honor...) a tenor no només de les seves paraules, també dels seus actes.

Jorge Fernàndez Díaz, exministre d'Interior i Daniel de Alfonso, exdirector de la Oficina Antifrau de Catalunya, simbolitzen el tot s'hi val de la política espanyola, són un clar exemple de la pitjor versió d'un sistema que s'allunya ha no només d'allò políticament correcte, també i encara pitjor d'allò democràticament desitjable.

Contra el procés, el referèndum i la independència no tot s'hi val, si més no en democràcia, i les seves actuacions polítiques semblen més pròpies de quan Girona, Catalunya i Espanya sencera eren grisa i negra.

La setmana passada Jorge Fernández Díaz i Daniel de Alfonso van sotmetre's al control parlamentari del Congrés de Diputats en la comissió per "l'Operació Catalunya" i de tot el que va passar en la seva tensa compareixença es va destacar especialment la intervenció del diputat d'ERC Gabriel Rufián, qui no va estalviar adjectius per adreçar-se, i definir De Alfonso: “gánster”, “conspirador”, “mamporrero”, “lacayo”, “Vito Corleone”, “corrupto”, “gallo”...

Amb la seva llengua afilada i el seu estil fustigador Rufián va tornar a fer de les seves, com era previsible... No tot s'hi val, tampoc, en defensa del procés, el referèndum i la independència... No tot s'hi val, tampoc, contra els presumptes conspiradors que en nom de la unitat d'Espanya s'apliquen el tot s'hi val contra la independència...

Quin espectacle tot plegat, quina llàstima! Gabriel Rufián era el dit que assenyalava la Lluna i nosaltres els necis que el miràvem i en molts casos, admiràvem... I la Lluna segueix allà, sense voler-nos mostrar la seva part fosca, la seva cara oculta, per més que sabem que la té!

Rufians! Un seguirà afilant la llengua en seu parlamentària, els altres seguiran esquivant parlar de les clavegueres en les que, sembla, sabien moure's tan bé...