dilluns, 17 d’abril de 2017

Clam per un institut: una visió crítica


El curs vinent no hi haurà un institut de secundària a Sarrià de Ter; no hi serà el curs vinent i, si fem cas de les declaracions del director dels Serveis Territorials d'Ensenyament a Girona, no hi serà en força anys!

Davant la contundència de tals declaracions jo em pregunto: ha estat mai prou ferma la voluntat (tècnica i política) del Departament d'Ensenyament de fer un institut a Sarrià de Ter? Des del govern municipal de Sarrià de Ter asseguren que, en algun moment, sí!

La possibilitat que a Sarrià de Ter puguem tenir estudis de secundària, com a mínim l'Ensenyament Secundari Obligatori (ESO) aquests darrers mesos ha guanyat pes i ha tingut força a nivell local, però sembla que ni una cosa ni l'altra han estat suficients per convèncer el Departament d'Ensenyament. Ja he advertit al títol que la meva serà una visió crítica de l'assumpte, doncs, tot i compartir el destí (un institut a Sarrià de Ter) no tinc clar que el camí traçat i l'estratègia hagin estat les correctes.

D'entrada cal a dir que com a regidor de l'oposició no he assistit (car no se m'ha convidat a fer-ho) a cap de les reunions que l'equip de govern ha mantingut sobre aquesta qüestió amb l'Ajuntament de Sant Julià de Ramis i d'altres poblacions properes, potencialment interessades també amb un futur institut; tampoc a cap de les trobades amb les AMPES de les escoles d'ambdós municipis i, encara menys, a cap reunió o trobada amb els Serveis Territorials d'Ensenyament. Ho esmento no (només) com a queixa formal, sinó sobretot perquè no he estat partícip, ni per assentiment, de l'estratègia marcada en aquestes reunions i fruit d'aquestes reunions, estratègia que malgrat tot he acatat i assumit quan n'he estat informat al Consell Escolar Municipal i als propis plens de l'ajuntament quan he preguntat sobre el tema.

Per la informació que, al llarg d'aquests darrers mesos he demanat i se m'ha donat, sembla que en algun moment des dels Serveis Territorials d'Ensenyament van donar paraula que l'institut es faria, que fins i tot s'havien estat mirant sobre el terreny (ni que sigui sobre plànols) possibles ubicacions de l'institut i dels barracons provisionals. El problema és que tot compromís que pogués manifestar el director dels Serveis Territorials d'Ensenyament va ser només oral, i no escrit, tal i com se'ns va explicar en un Consell Escolar Municipal, i ja sabem que les paraules (a vegades fins i tot les escrites; el paper ho aguanta tot!) se les endú el vent! I en política el vent gira a cada moment!

Per uns moments semblava que l'institut seria una realitat fins i tot el proper curs, de manera imminent, i aquí potser el govern municipal es va precipitar, allò de vendre la pell de l'ós abans d'haver-lo matat, o la imprudència de dir blat sense tenir-lo al sac i ben lligat... No dubto de la paraula del govern municipal, que assegura que al seu dia, que algun dia des dels Serveis Territorials d'Ensenyament semblava que donaven llum verda a un institut a Sarrià de Ter, però la resposta negativa final d'Ensenyament no presenta cap dubte.

Fins i tot semblava que aquest institut podia resoldre un problema de massificació i re ubicació d'alumnes de secundària de Girona, però al final Girona i els propis Serveis Territorials d'Ensenyament han resolt el problema de Girona dins Girona mateix, fet que no ha afavorit les opcions del possible institut a Sarrià de Ter.

L'estratègia que s'ha seguit ha perseguit bàsicament tres arguments: a Sarrià de Ter ens toca un institut ja que som l'únic municipi de més de cinc mil habitants que no en té; un institut a Sarrià de Ter estalvia molts diners en transport escolar; un institut a Sarrià de Ter pot ajudar, sinó resoldre, el problema de massificació d'alguns instituts de Girona, el de referència (l'IES Narcís Xifra) inclòs.

Des de Sarrià de Ter podem carregar-nos de raons (les nostres) per a defensar tècnicament un institut, però d'entrada caldria conèixer bé quines són les condicions que s'haurien de donar, segons el Departament d'Ensenyament, per tal que Sarrià de Ter tingués un institut. Cal tenir present que des de fa tres cursos una població més petita, Sant Gregori, té al propi municipi els estudis d'ESO; fins aleshores els alumnes de Sant Gregori (i els pobles de la vall de la Llémena) tenien com a institut de referència el mateix institut que els alumnes de Sarrià de Ter, l'IES Narcís Xifra; fins i tot amb el trasllat de l'IES Carles Rahola al barri de Taialà és evident que aquests darrers anys a Sant Gregori han fet quelcom de diferent que a Sarrià de Ter per tenir la secundària obligatòria al poble. Em sorprèn intuir, quan ho he preguntat, que el govern de Sarrià de Ter no s'hagi interessat pel procés que va fer el de Sant Gregori per tenir, si fa o no fa, el mateix que ara nosaltres tenim.

El més còmic és que precisament el fet que l'IES Narcís Xifra s'hagués "alliberat" dels alumnes de Sant Gregori és una circumstància que no juga massa a favor dels nostres interessos, ja que va permetre descongestionar un xic l'IES Narcís Xifra.

També em sorprèn que cap representant de l'IES Narcís Xifra hagi assistit al Consell Escolar Municipal de Sarrià de Ter (on se'ls pot convidar) per tal de tractar precisament aquesta qüestió, per tenir també la visió de l'institut de referència, per calibrar fins a quin punt està o no massificat i quines són les seves previsions de futur. Ignoro d'altra banda si hi ha hagut reunions o trobades més o menys formals del govern de Sarrià de Ter amb la direcció i els representants de l'AMPA de l'institut.

Convé conèixer bé quines són les condicions tècniques (demografia, massificació, ràtios...) que permetrien argumentar amb solidesa la necessitat d'un institut; i sobretot cal treballar-ho bé políticament a tots els nivells.

Ara s'ha perdut una batalla i si la guerra encara no està perduda, caldrà preparar més bé, millor, la següent!

Article publicat al número 96 de la revista Parlem de Sarrià.