Decidim apropar-nos a Girona amb moto, que el temps ho permet i sembla el més assenyat; des de Sarrià de Ter hi anem pels barris del Pont Major i Pedret, sens dubte la més bonica de les entrades a la ciutat, amb el riu Ter a la dreta rere les nobles branques d'uns desmais que amaguen la bella ciutat vella que s'erigeix per sobre el viaducte del tren.
La idea és aparcar sota els dominis de Sant Feliu i fer via cap a la Rambla de la llibertat. Només enfilar la ronda Pedret confirmem l'encert: hi ha dies, i no només per Fires, que aparcar el cotxe és missió impossible a Girona, fins i tot pagant!
La plaça de Sant Feliu és més plena que de costum i els carrers dels Calderers i de les Ballesteries són un formigueig inquiet de gent que s'anima al carrer de l'Argenteria i es densifica a la Rambla de la Llibertat. Mitja hora abans que els Txarango apareguin al terrat de l'Oficina de Turisme de Girona prenem posicions en un lateral de la Rambla, just davant de la joieria Fortià. La visió del terrat-escenari no és la millor, doncs hi ha un arbre a la perpendicular, fet que representa un avantatge doncs serà un indret menys cobejat.
L'espera és entretinguda, l'espectacle és a peu de carrer, just davant dels nostres nassos; de fet nosaltres mateixos formem part de l'espectacle; el capdamunt de la Rambla es va atapeint i fan patir, especialment, soferts pare i mares que estiren cotxets i criatures en un bosc de cames i culs, tot un entrenament, pels pares i mares primerencs que s'atreveixin a tornar per la diada de Sant Jordi!
Després de poc més de mitja hora d'entretinguda espera Txarango apareixen al terrat i fan bellugar i cantar la multitud, tot i que per multitud la de pantalles que s'enlairen i enfoquen al terrat per immortalitzar el moment, per deixar constància, més o menys pública, del "jo hi era"!. Si cada telèfon mòbil enlairat portés una placa solar potser es podria generar l'electricitat suficient per abastir la demanda elèctrica del propi concert! Tot arribarà...
Txarango no decep ni amb la seva música ni amb el seu bon rotllo que transmeten durant la poc més de mitja hora que toquen, sense bisos ni concessions; a mi personalment el concert se'm fa curt, per bé que és cert que l'espectacle ja havia començat, com a mínim per mi, mitja hora abans!
Acabat el concert l'espectacle continua amb la lenta dispersió de gent, que poc a poc anem colonitzant de nou els carrers i places del voltant de la Rambla; tanta espera ens obre gana i fem via al CrepedeQuè?... per fer una queixalada; la cua no ens espanta i quasi mitja hora després, quasi el mateix temps que ha durat el concert de Txarango, assaborim una crep de sobrassada jo i una de Nutella ella, que m'ha acompanyat al concert més aviat resignada i que per fi ha obtingut la recompensa a tanta espera...
Per ella Txarango al terrat té gust, finalment i sobretot, de crep de Nutella! Sí, jo a vegades tot plegat també ho trobo massa ensucrat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada