dimecres, 22 de març de 2017

Normal?


És normal que la dona signi els papers que el seu home, marit, espòs, li demana que signi, sense necessitat de llegir-los ni preguntar massa, normal fins i tot si la dona és una infanta i el seu home el jove del rei.

És normal que una dona no pregunti al seu home pels seus ingressos, o per l'origen dels diners amb els que es paga una reforma, un casament o un tren de vida curull de luxes; i és encara més normal que no pregunti si amb el seu marit, que és bon home però dificilet de caràcter, és millor no discutir-hi.

També és normal, i més si era habitual, que els proveïdors d'un partit polític també l'ajudessin fent-li donacions, no essent estrany doncs si era normal serà que aquesta era la norma...

El que és normal, o fins i tot habitual, o no és estrany no vol dir que sigui legal o, com a mínim, èticament reprovable. Per normal s'entén "que és conforme a la norma, que no se'n desvia", per tant diga'm quina és la norma i et diré si és normal.

No em pertoca a mi, tampoc a vosaltres, discernir si el què és normal és legal (conforme a la llei) o no, i podem discutir si cada un d'aquests exemples són èticament reprovables, i possiblement la discussió seria tan eterna com quan ens engresquem a discutir sobre si un fet o una persona és normal o no, i tard o d'hora algú, cansat de donar-hi voltes inútilment, acaba preguntant: i què és normal?