La primera lliçó que ha d'aprendre tot polític és saber somriure i petonejar nadons, que petonejar la mare pot ser mal interpretat! La segona: prometre!
Les promeses electorals són un clàssic que mai passa de moda i no s'hi poden resistir ni els de la dreta, ni els de l'esquerra, ni els del mig! "Puedo prometer y prometo..."
Les promeses es fan, en general, amb tota la bona intenció del món i amb l'ànim de complir-les, però no és del tot necessari, en el moment de fer-les, tenir l'absoluta certesa i seguretat que allò promès es farà realitat; les lliçons posteriors del manual del (bon?) polític ja ensenyen com obviar-les, matisar-les o tergiversar-les, com defugir la responsabilitat i, si cal, atribuir-la als altres...
L'incompliment de les promeses electorals és tan generalitzat que ara ja ni tan sols ens enlluernen, com si podrien fer-ho anys enrere, els quatre mil dos-cents milions d'euros que el president Mariano Rajoy ha promès invertir a Catalunya en matèria d'infraestructures; ens hem immunitzat als cants de sirena!
Aquesta promesa fa arronsar el nas, desconfiat de mena, no només pels precedents, els incompliments reiterats d'inversions de l'estat en infraestructures a Catalunya, sinó també pel seu poc dissimulat instrument polític: fer-nos creure que sí, ara sí, Mariano Rajoy i el seu govern es preocupen ja no per Catalunya, sinó sobretot pels catalans! El canvi d'estil, amb l'efecte Millo, és evident, la lletra és una altra, però la música és la de sempre!
La promesa tan sols indica una intenció i com rebla la dita, seran els fets (no paraules) la prova del cotó, que mai enganya! No sé si Rajoy ja ha pres nota de les previsions de finalització de les obres anunciades ahir per bloquejar-se l'agenda en cas de ser, encara llavors, president del govern per venir-les a inaugurar!
Sempre, naturalment, que pugui complir amb la veritable promesa que ha vingut a fer a Catalunya: recordar-nos que no serà independent, mai serà independent! Bé, no ho ha expressat així, explícitament, però d'alguna manera el missatge que sembla haver volgut donar és que per ells (ara sí) Catalunya torna a ser Espanya, doncs sembla que en algun moment (per la no-inversió feta!) ho va deixar de ser...
Em temo, però, que Mariano Rajoy necessitarà molt més de quatre mil dos-cents milions d'euros per convèncer a tots els catalans!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada