dimecres, 8 de març del 2017

Amb ulls de dona


Per més que hi intenti, per més que m'hi esforci m'és impossible veure el món amb ulls de dona, percebre'l a flor de pell com el perceben les dones; ei, i no només perquè tingui un penis, i no una vulva, sinó perquè sóc i sobretot em sento un home. Com va dir el personatge que va interpretar Jack Lemmon a "Con Faldas y a Lo Loco" : ningú és perfecte!

I malgrat això, tot i ser un home, puc fer-me'n una idea de com pot ser el món amb ulls de dona, un món que d'entrada et discrimina només pel fet de ser dona, de néixer dona, i que al llarg de la vida en donarà prou evidències: més responsabilitats domèstiques, menys sou, major risc de ser víctima de maltractaments i abusos sexuals...

La nostra societat pateix un preocupant desequilibri de gènere, còmodament instal·lat, encara, en el cap de massa gent, homes i, malauradament, també dones. La lluita feminista ha fet passes de gegant vers la igualtat, però per més que tinguem lleis escrites que defensin els drets de les dones, aquests són reiteradament trepitjats a vegades de manera maldestre i descarada, a vegades subtilment, en silenci, en nocturnitat i traïdoria; només cal veure el darrer reportatge del 30' (No recordo res) sobre l'ús de substàncies químiques en l'abús sexual a les dones.

Intento mirar-me davant el mirall amb ulls de dona i veig un home: un potencial maltractador? Un potencial abusador? Els homes també som víctimes del masclisme, de la concepció arcaica i troglodita de l'home dominant, del mascle alfa que no només predomina sobre les dones i les sotmet a voluntat, també sobre la resta d'homes, especialment els qui no es mostren com a tals, com a homes com cal, els dèbils, els homosexuals, transsexuals i, per si no n'hi havia prou, ara els transgènere!

La igualtat de gènere és com un miratge, de lluny sembla una gesta assolida, veiem dones al primer nivell polític, econòmic, social i empresarial, dones als mitjans de comunicació, a la investigació científica i a l'alt nivell esportiu; i com amb els miratges com més t'hi apropes més clar veus la realitat, i malauradament massa vegades, com en l'oasi, ni rastre d'igualtat!

Observo el món amb els meus ulls, amb ulls d'home, i també voldria tancar-los, però per més que no m'agradi el que veuen, precisament perquè no els agrada el que veuen, els he de mantenir ben oberts, car la lluita, el camí vers la igualtat, continua...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada