dimarts, 7 de febrer del 2017

Les banderes que el vent s'endugué


Espanya (també Catalunya) té un problema amb les banderes, amb el vent i les banderes.

A mitjans de gener, just abans de la fotografia de rigor de la conferència de presidents autonòmics, trobada a la que no vas assistir ni el president Puigdemont ni el lehendakari Urkullu, les banderes de les comunitats autònomes, degudament instal·lades rere una petita tarima per a fer la foto, van caure per una ventada. La imatge no podia ser més gràfica i metafòrica: l'estat de les autonomia, per terra!

Ahir al matí, mentre Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau declaraven al judici pel 9N a la seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el vent va fer enretirar, per moments, les banderes espanyola i europea deixant per uns minuts només a la catalana presidint el TSJC. Hi ha qui hi ha volgut veure la solidesa de Catalunya contra de l'esquinçament d'Espanya...

Amb el pas dels anys ens hem acostumat a veure banderes als balcons, més estelades que espanyoles, tot i que avui n'onegen menys que fa un parell o tres anys. La bandera al balcó és la versió moderna d'aquella rajola que algunes cases lluïen anys enrere en les que hi deia "aquí hi viu un del Barça", text acompanyat per un dibuix de l'avi del Barça! O bé "aquí hi viu un català", amb el dibuix d'una barretina, o bé una masia, o un porró, o un pagès o tot plegat!

Les banderes que onegen al vent també s'acaben descolorint; a casa la catalana que durant mesos vam tenir al balcó es podia confondre perfectament amb la del Girona FC; les banderes es descoloreixen i, degut a les inclemències del temps (el sol, la pluja, el vent...) s'acaben esquinçant i fent malbé. Molta gent s'ha cansat d'haver de canviar sovint la bandera, sigui la catalana, l'estelada o l'espanyola, i al final molts han optat, simplement, per tornar a deixar el balcó nuu de banderes, esperant el dia i l'ocasió que s'ho valgui (Sant Jordi, la Diada, la Hispanitat...).

Una de les "guerres" de banderes més vergonyosa que hem vist darrerament va ser la la diada castellera de les Festes de la Mercè de 2015, quan els regidors Alfred Bosch (ERC) i Alberto Fernández Díaz (PP) van treure una estelada i una bandera espanyola respectivament, un espectacle realment lamentable. També lamentable la croada contra les estelades als equipaments públics de l'anterior delegada del govern central a Catalunya, María de los Llanos de Luna...

Espanya no només sembla un país de pandereta, també ho és de bandereta, de banderetes!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada