El passat dimecres 11 de gener els presidents Mariano Rajoy i Carles Puigdemont no es van reunir ni es van trobar, simplement van dinar junts a La Moncloa! Tampoc van negociar res, tot i que sí que van parlar i diria que, sobretot, van menjar!
De fet no sembla que en aquell dinar passés res rellevant més enllà de constatar els posicionaments contraposats, i sobradament coneguts, d'un i altre: el referèndum o referèndum de Puigdemont, el ni referèndum ni referèndum de Rajoy!
El problema no és tant el dinar sinó el rebombori que ha generat, més d'un mes després, als mitjans de comunicació amb declaracions, contradeclaracions, desmentiments i no desmentiments. Curiós aquí que sembla que tots, el govern espanyol i el català, s'han empeltat en aquesta qüestió del més pur estil Rajoy: ni sí, ni no, ni tot el contrari!
La negació contundent per part de la portaveu del govern, Neus Munté ("No hi ha hagut reunions secretes"), i del president del grup del PP al Parlament de Catalunya, Xavier Garcia Albiol ("El govern d'Espanya no està negociant de manera secreta amb ningú") els deixa ara en fora de joc amb l'evidència de la trobada (perdó, del dinar!).
I davant tanta contundència un interrogant: quina necessitat, o interessos, hi havia en mantenir oculta i secreta la trobada (perdó, el dinar!), si igualment el dinar no aportava res de nou? La necessitat de seguir mantenint discursivament el relat, el diàleg de sords? És evident que els dos comensals tenien interès en mantenir el dinar en la màxima discreció... De fet aquest deuria ser l'únic acord al que van arribar, acord que un d'ells, imprudent, sembla que va incomplir... I tot apunta a Mariano Rajoy! Tot i que altres informacions disparen contra ERC...
I tot seguit una altra pregunta: qui dels directament o indirectament implicats tenien i tenen un major interès en filtrar la notícia als mitjans, en fer aflorar el dinar?
Ja sabem que una cosa és dir una mentida, i l'altra no dir tota la veritat... També sabem que aquesta és la setmana del Carnaval, quan tot s'hi val! Sí, tots plegats fan, aquests dies, una bona comparsa! Al final hem acabat descobrint que en aquest dinar hi ha hagut més convidats que comensals, com en els sopars dels idiotes!
Al capdavall, però, ja que anem de cites literàries: molt soroll per no res!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada