dimecres, 4 de gener de 2017

Transparència, codis QR i accessibilitat


Els més observadors us haureu fixat que d'un temps ençà en els equipaments municipals hi ha una vinils (una mena d'adhesius) enganxats amb un codi bidimensional, anomenat també codi QR. Sí, una imatge de forma quadrada amb una nena de taques negres, petits quadrats.

Els codis bidimensionals, o codis QR, permeten, com els tradicionals codis de barres dels productes de consum, emmagatzemar informació, però en el cas d'aquests curiosos codis, a diferència dels de barres, permeten emmagatzemar molta més informació.

El seu ús és múltiple i variat ens sectors com el turisme, el màrqueting i publicitat, l'educació, l'oci, la cultura...Sobre aquests codis podeu recuperar l'article “Codis QR. Què són i quines utilitats tenen?” del número 78 d'aquesta mateixa revista.

El cas és que, com deia, d'un temps ençà el govern municipal ha enganxat aquests codis als equipaments municipals com a mesura de transparència, doncs la informació que “amaguen” els codis és la partida pressupostària d'enguany comparada amb la de l'any anterior.

Cada vegada que veig un d'aquests codis enganxats en un equipament municipal em pregunto: l'haurà descodificat algú? Més enllà de la bona voluntat i la lloable intenció del govern municipal trobo que aquest és un sistema poc efectiu, i sobretot poc accessible de ser transparent, i si la voluntat és seguir-lo utilitzant és, sobretot, un sistema avui infrautilitzat!

M'explico:
És poc efectiu perquè no sembla produir l'efecte que hom n'espera: que la gent els descodifiqui. Penso que més aviat els veïns i veïnes de Sarrià de Ter, excepte comptades ocasions, més aviat ignorem aquests codis, sobretot perquè diria que, en general, no en comprenem ni la seva presència ni el seu ús. Com a reclam és poc efectiu, però com explicaré més endavant, es pot millorar la seva efectivitat.

És poc accessible perquè per accedir a la informació que amaguen cal:
1.- disposar d'un telèfon mòbil intel·ligent (d'acord, quasi tothom en té)
2.- descarregar-se una aplicació que permeti descodificar aquests codis bidimensionals; aquí ja compliquem la cosa...
3.- saber-la utilitzar (qüestió de destresa, tot i que solen ser molt intuïtives)
4.- accedir a la informació!
La transparència, si és poc accessible, és poc transparent!

És un sistema infrautilitzat perquè, si més no en el meu cas, quan vaig veure la informació que contenia la decepció va ser gran: un full amb un requadre amb els conceptes del pressupost d'aquell equipament amb els imports del pressupost d'aquest any i el de l'any passat. Per exemple, en el cas del Camp d'Esports de la Rasa puc veure que el pressupost total d'aquesta partida és de 34.100 € i que la de l'any passat va ser de 48.700 €, però, per exemple, no em diu què representen aquestes xifres en relació al pressupost total, o quin percentatge representa la despesa del subministrament elèctric, o de la neteja, respecte a la despesa total d'aquests conceptes. O encara pitjor, puc veure l'import d'una partida, de 6.400 €, que es diu literalment “Rcm Camp de futbol i vestidors”; sabeu què vol dir “Rcm”? Se us acut a quin concepte van destinats aquests 6.400 €?

En resum: la transparència, via codis QR, més aviat sembla una gimcana el premi de la qual és, més aviat, decebedor.

En un ple municipal vaig proposar millorar l'accessibilitat i la informació d'aquests codis bidimensionals, doncs trobo molt positiva que la informació del cost de cada equipament sigui accessible i, sobretot, comprensible pels veïns i veïnes. D'entrada penso que la informació bàsica s'ha de mostrar tal qual, no encriptada rere un codi que la majoria de veïns i veïnes no entenen, i que més que copiar i enganxar literalment del document del pressupost, potser caldria tractar un xic millor les dades amb gràfics i infografies. I sí, per ampliar la informació, disparar al codi QR, ensenyant també de quina manera es pot descarregar l'aplicació i descodificar el codi.

No podem pretendre ser transparents enganxant un codi QR als equipaments i amagant-hi un parell de requadres extrets d'un document i després pensar que els veïns i veïnes ja faran la resta; hem de vetllar per tal que la informació sigui accessible i comprensible, especialment pels qui no estan avesats, com podem estar-ho la majoria de regidors i regidores, al format de les partides del pressupost i a l'ús dels dispositius mòbils.

Amb la transparència, com amb la participació, no s'hi val, per més bona intenció i voluntat que es tingui, la llei del mínim esforç...

Article publicat al número 95 de la revista Parlem de Sarrià.