dilluns, 2 de gener de 2017

Bon any 2017... segur?


Ens ho diem per costum, per tradició, per cortesia i per educació i, en la majoria dels casos, ho desitgem de veritat, de tot cor: bon any nou, ens diem i fins i tot gosem desitjar-nos un feliç 2017!

Fa un any vam fer el mateix amb el 2016, ara ja caduc, i és precisament ara quan podem valorar com de bo, fins i tot feliç, va ser l'any passat.

És clar que la valoració és personal i intransferible, car cada un de nosaltres el podem jutjar per fets, vivències i criteris diferents. La meva experiència en això de veure passar anys, als 42, em diu que en general els anys, com la vida, són agredolços, com la salsa homònima que banya els plats de la cuina xinesa occidentalitzada...

Agredolços com són els anys sempre acaben tenint alegries, quelcom per celebrar, i tristeses, quelcom per lamentar, i només la intensitat i profunditat de les alegries o les tristeses acaba definint l'any d'una o altra manera.

Canviem d'any, de número, però com deia la cançó "la vida sigue igual": atemptats terroristes i refugiats perduts a alta mar a escala internacional i aquí, un altre "aquest any sí", i no parlo del Barça, que auguren i desitgen uns, i l'"aquest any tampoc" que els recorden els altres...

Ens ho diem per costum, per tradició, per cortesia i per educació i, en la majoria dels casos, ho desitgem de veritat, de tot cor; però a mi el meu cor em diu que de veritat, en realitat, el 2017 no serà gaire diferent que tots els altres anys que he viscut: un aiguabarreig d'alegries i tristeses, com diu la cançó "vindran dies d'angoixa, vindran dies d'il·lusió"...

El 2017 ens oferirà grans moments que faran bons tots els "bon any nou" i "feliç 2017" que aquests dies hem rebut per costum, per tradició, per cortesia, per educació i fins i tot de tot cor, però també sabem que no tot seran flors i violes, que vindran dies grisos, fins i tot negres, dies difícils, complicats, incòmodes...

Així doncs, què puc desitjar-vos en comptes d'uns simples "bon any" i un "feliç 2017"? Humilment i de tot cor espero i desitjo que tingueu amb qui compartir les alegries i les tristeses que segur viurem aquest 2017, doncs ja sabem que compartida l'alegria és més intensa, més dolça, i compartida la tristesa més lleugera, menys agra...

I perdoneu-me si per tradició, per cortesia o per educació jo també m'he limitat a dir-vos, simplement, "bon any nou" i "feliç 2017"!