Amb el Nadal passa quelcom semblant al que passa amb altres festivitats: on acaba la religió i on comença la tradició? ... o viceversa, si és que quan comença una cosa i n'acaba una altra...
Malgrat el procés de laïcització de la nostra societat són encara moltes les festes religioses que celebrem, siguem o no creients, com, a banda del Nadal, la Setmana Santa.
No són pocs els qui, d'una forma més o menys conscient, desitgen bones festes, així en genèric, en comptes de bon Nadal, doncs no se'ls escapa que el Nadal és en essència la celebració del natalici de Jesús de Natzaret, etc...
N'hi ha que encara fan un pas més i en comptes de desitjar bones festes desitgen, i celebren, el solstici d'hivern, extirpant així la felicitació de qualsevol reminiscència religiosa, no en va es sobreentén que les festes de l'expressió bones festes són les de Nadal... Celebrar el solstici d'hivern en comptes del Nadal és una manera de recuperar l'antiga celebració pagana que al seu dia hàbilment l'església va reciclar.
Una altra tendència del Nadal és aprimar els seus àpats, per definició copiosos, excessius i hiper-calòrics entre brous i sopes de galets, canelons i capons, torrons, tortells (de Nadal i de Reis)i polvorons... Per Nadal cuinem i mengem per sobre de les nostres possibilitats!
El Nadal tampoc s'escapa de la proliferació de noves dietes sense gluten (no sempre per motius d'intolerància), vegetarianes, flexitarianes, paleolítiques, veganes, i poc a poc van arrelant àpats més lleugers i saludables, menys greixosos i ensucrats.
Fins i tot hi ha qui proposa, si ens l'hem d'engaltar, retornar al Pare Noel original, més prim i sense el vermell Cola-Cola, recuperant l'originari verd de la seva vestimenta...
L'adopció de Pare Noel, com d'altres tradicions foranes, té sobretot motivacions comercials i consumistes; hi ha catàlegs de joguines que inclouen, a banda de la tradicional carta als Reis, una que els infants poden adreçar al Pare Noel...
El Nadal és, sobretot, temps de gastar, de comprar, de consumir, és una orgia col·lectiva de consumisme, a vegades desaforat! Comprar per tota la família pot arribar a ser un autèntic maldecap, per molts una obligació viscuda, patida en silenci... Potser també per això hi ha qui precisament per Nadal fuig de la família!
El Nadal sembla empènyer-nos inevitablement cap a uns clixés tradicionals que semblen inalterables: festa religiosa (cada vegada menys), trobades familiars, àpats abundants, consumisme desenfrenat... sempre ho hem fet així! Però la gràcia del Nadal, com de qualsevol altra festa, és celebrar-la com a cadascú li plagui!
Precisament perquè sempre ho hem fet així convé que repensem el Nadal, que el repensem en família, trobant el Nadal que més ens agradi, més o menys religiós o laic, més o menys calòric, més o menys consumista, més o menys familiar... Potser tampoc cal, necessàriament, girar-lo com un mitjó, però sí fer-lo a la nostra imatge i semblança, i no com se'ns presenta amb clixés i estereotips a la televisió.
L'altre dia en un àpat nadalenc familiar una joveneta deia que no li semblava que fos Nadal, tot i que aparentment en aquella estampa familiar no li mancava res: decoració de Nadal, sopa de galets, la família entaulada, regals (del tió de Nadal) desembolicats... Deia que no s'assemblava als Nadals que veia a la televisió!
Reconec que em va costar engolir el galet coll avall... De fet aquell comentari, inspirador d'aquest article, encara no l'he paït...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada