dilluns, 5 de desembre de 2016

El projecte més emocionant de la meva vida?


El politòleg Roger Buch ens proposa, via Xarxanet, un joc en motiu del Dia Internacional del Voluntariat, que es celebra avui: Quin ha estat el projecte que més us ha emocionat al llarg de la vostra vida?

Voluntariat? A la meva vida he fet, i de fet faig, coses de manera natural que bé poden ser considerades voluntariat, com ser col·laborador de Ràdio Sarrià, ser cap del CAU o haver participat en diferents entitats cíviques i socials (APOC, Sarrià en Acció, els Amics dels Gegants de Sarrià de Ter)... Activitats que no faig per les ganes de ser i sentir-me voluntari sinó per les ganes i la satisfacció de fer-les. Que resulta que també poden ser definides com a voluntariat? Doncs perfecte!

L'any 1994, però, per una sèrie de circumstàncies personals que ara no venen al cas, sí que vaig cercar activitats per fer de voluntari durant mig any (de gener a juny) i vaig adreçar-me a la Federació Catalana del Voluntariat Social per veure quines activitats m'oferien, en quines podria ser útil, bé, ser d'utilitat...

Tres van ser les activitats que em van proposar i vaig fer durant aquells mesos, tres activitats ben diferents que, cadascuna d'elles a la seva manera, em van ajudar a créixer...

Una de les activitats de voluntariat va ser fer de reforç en dues activitats esportives que l'Associació Àngelus (avui Fundació Ramon Noguera) feia al pavelló de Santa Eugènia de Girona: la psicomotricitat dels usuaris del Taller Ocupacional i l'equip de bàsquet que tenia (té) l'entitat.

Una altra activitat va ser fer unes classes de català (molt bàsic) a un grup de dones del (meu) barri del Pont Major i la tercera, visitar i donar conversa (i companyia, doncs eren persones que no rebien visites) a una sèrie de residents del geriàtric del Puig d'en Roca.

No van ser els projectes més emocionants de la meva vida, però em van ajudar a refermar la meva vocació professional, ja aleshores encaminada cap al món social...

Aquell voluntariat a banda d'omplir el meu temps, sobretot em va omplir la vida de vida! També el que, d'una manera natural, com molts de vosaltres, segueixo fent avui...