dimarts, 8 de novembre de 2016

"Trumpera" electoral: som el que votem?


No tinc massa clar que, com diu l'encertada expressió, siguem el que mengem, però és evident que el que mengem diu molt, encara que no tot, de nosaltres! En la mateixa mesura que som (o no) el que mengem, també som (o no) el que votem!

Anys enrere jo també em preguntava, perplex, com és que Itàlia votava Berlusconi i la resposta la vaig trobar anys més tard quan amb la mateixa perplexitat vaig veure com Espanya votava, i vota encara, Rajoy!

Innocent jo, innocent i ignorant, pensava que la gent en general no sabia el que votava, però avui, potser un xic menys innocent i potser un xic més ignorant, penso que en general la gent sap molt bé el que vota, i que qui votava Berlusconi ho feia amb la mateixa consciència que qui vota Rajoy, amb la mateixa consciència que qui no els vota! Sempre tendim a pensar que el nostre és el vot més útil, el més intel·ligent, el més coherent, el més necessari.. i sí, ho és, però només per nosaltres!

Potser no som el que votem, però sí sabem el que votem i, sobretot, perquè votem el que votem! Rere un mateix vot poden amagar-se molts motius, votis a qui votis, votis amb el que votis: amb el cap, amb el cor, amb la butxaca o, com diu que no fa Susan Sarandon, amb els genitals!

És per això que, tot i no compartir-ho, tot i que no puc evitar que, d'entrada, em produeixi una certa perplexitat, puc arribar a entendre que hi hagi qui, malgrat tot i després de tot el que s'ha dit i publicat, pugui votar a Donald Trump! Al seu costat Hillary Clinton sembla, aquí sí, un mal menor!

Veurem com són els nord-americans, sabem què mengen, veurem com i què voten: ens sorprendran?