divendres, 18 de novembre de 2016

El vídeo de la setmana: la Carmina de l'anunci de la loteria de Nadal


Ja sabem que tocar la fibra ven, però la fibra, també ho sabem, és molt sensible i a vegades correm el risc de travessar el que és moralment digerible. Aquest anunci sembla una versió trista, penosa i excessivament ensucrada (li apliquem el nou impost sobre les begudes ensucrades?) de la pel·lícula "Good Bye, Lenin!", si més no pel que fa a la construcció i manteniment d'una mentida, d'una falsa realitat.

Hi ha qui en fa lectures més polítiques, o sociològiques, essent l'anunci una al·legoria del nostre temps, del que vivim actualment a Espanya, amb una Carmina, aquesta mestra jubilada i aparentment despistada (diuen que no, que no pateix Alzheimer!), que ens representa a tots; i ella, conscient des del primer moment de la seva mentida, la manté fins a les últimes conseqüències per crear una ficció de vida feliç i il·lusió compartida, i fins i tot per cohesionar una família esquerdada... No sé, les mirades, com els silencis, poden dir moltes coses, o absolutament res!

Sigui com sigui, però, i tornant a l'anunci i a la seva finalitat, tinc la sensació que la loteria de Nadal es ven sola, independentment, i per ells afortunadament, d'aquest anunci! Els creatius i publicistes sempre podran dir (qui no es consola és perquè no vol!) que l'important és que parlin de tu...

Sí, ja ho sé, jo no en sóc una excepció i no només en parlo, sinó que a més us castigo amb la versió llarga de l'anunci, no fos cas que us perdéssiu detall, i així també podreu interpretar totes les mirades, tots els silencis i tot el que alguns personatges, com la Carmina, el seu fill i el seu nét, callen!



Per cert, després de l'Antonio, calia la Carmina? 
Bon divendres!