El Loquillo més formal

La relació entre la música i la publicitat és de pura simbiosi en la majoria de casos; què millor que una bona i popular cançó per fer rellevant un anunci? O què millor que un bon anunci per descobrir una cançó, un músic, un grup?

La relació entre la publicitat i alguns músics, però, no sempre és harmoniosa i n'hi ha que no permeten, o no els agrada, que les seves cançons es posin al servei dels anuncis, del màrqueting, de la publicitat, al capdavall del consumisme...

Anys enrere El Chaval de la Peca, alter ego del músic català Marc Parrot, va saber aprofitar el primer anunci de la operadora de telefonia mòbil Amena per fer encara més popular la seva versió de la cançó "Libre", exemple del que és una relació simbiòtica entre la publicitat, la cançó i el músic: tots hi guanyen!

Aquests dies el músic i cantant català Loquillo apareix en un anunci de Gas Natural Fenosa, sota les notes de la seva cançó "El ritmo del garage", una de les icòniques del rocker de Badalona! La seva presència protagonitzant aquest anunci, però, no ha agradat a tothom, essencialment per dos motius:

1.- pel fet que algú com ell s'hagi venut, ell i cançó, al poder, al mercat, a un dels símbols de l'Íbex35... Què se n'ha fet d'aquell "chico tan raro con el que vas?".

2.- per la proximitat (casualitat?, coincidència?, efecte?) d'aquesta nunci amb la malaurada mort d'una dona gran a Reus víctima de la pobresa energètica, per dir-ho ras i curt. Qui sap si aquesta pobra dona podria haver estat una d'aquestes mares que, "no lo dice, no pero me mira mal"...

Sembla que Loquillo s'ha tornat formal... I en cas que fos així, no tindria tot el dret a fer-ho? A vegades penso que exigim als altres, especialment als famosos i celebritats, una coherència que no sé si nosaltres tenim... No sé, ja fa molts anys que Loquillo deu haver pogut anar, finalment, a L.A., no sé si ara per ser feliç encara vol un camió...

De fet el propi anunci ens dóna la clau de tot plegat:"La vida cambia muy rápido y no nos damos cuenta. Por eso, tus necesidades (de luz y gas) de hoy no son las mismas que las de ayer". Ni les necessitats ni nosaltres mateixos, tampoc en Loquillo!